La fruita escampada

Comença a baixar el teló i el mal denominat Estat Islàmic o Daesh va caient després de tres anys d’expansió del seu terror, en què ha utilitzat diferents formes de guerra, operacions tradicionals, operacions terrorífiques i llops solitaris, com va passar fa uns dies a Nova York.

    

L’Estat Islàmic no va arribar d’un altre planeta. Són els fills d’una situació deteriorada, els fills dels vells i els nous fracassos, els fills de la cultura de les divisions. L’Estat Islàmic no va néixer del buit, sinó que va venir a omplir la falta de lideratge en països com Síria, l’Iraq, Líbia, Somàlia i l’Afganistan, estats que es desintegren i amb comunitats esquinçades. Tot va començar a l’Afganistan, quan els Estats Units va combatre la Unió Soviètica utilitzant Bin Laden i els talibans. Ara la llavor ha crescut com un arbre del qual cauen els fruits i que tornarà a créixer si no es tracta de soca-rel la malaltia.

L'escena estava preparada perquè sorgís l’extremisme i s’expandís la violència: Al-Qaida, creada al laboratori afganès, falses excuses per envair l’Iraq i l’Afganistan, anys de polítiques internacionals que passen per alt les tiranies o la causa palestina. Sobretot, l’oportunitat perduda al no recolzar la primavera àrab. El cost del terrible fracàs dels estats a l’intentar pertànyer a una nova era. Estats en què la població ha passat de l’esperança a la desesperació. Es perpetuen dècades d’incitació a l’odi, fracàs econòmic i injustícies. Els fanàtics agafen el dret de parlar en nom de la religió i les masses.

Religions segrestades

Els extremistes han segrestat les religions i han creat un món ple de problemes que es veu amenaçat pels bel·licistes, els xenòfobs i els racistes. S’ha de reflexionar sobre per què es perpetuen certs clixés i estereotips i s’etiqueta les persones en funció de la seva raça, credo o condició social.

    

Aquests grups, es diguin com es diguin, estan moguts sempre per les mateixes creences. Les seves accions permeten que prosperi la tirania als seus països i la islamofòbia al món. És trist veure com s’encoratja un principi de culpabilitat col·lectiva i com les sospites i la desconfiança s’han convertit en un obstacle per buscar solucions.

    

S’ha de lluitar contra la narrativa dels extremistes i trobar solucions justes a problemes culturals i ideològics crònics. Més enllà dels mercaders de la por, del xoc de civilitzacions, que cotitzen a la borsa de l’odi, el fanatisme i la crisi d’identitat. No es pot legitimar la tirania que oprimeix en nom d’una religió o una pàtria.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    

Transformar la derrota en victòria requereix tractar d’arrel els problemes reals. La resposta als conflictes sagnants que destrueixen diversos països no és una solució més violenta o militar, que ha demostrat la seva ineficàcia. No es guanyarà aquesta guerra amb bombes, alliberant territoris i destruint ciutats. La derrota de l’Estat Islàmic no elimina el naixement d’un nou monstre amb altres formes i en altres llocs.