Anar al contingut

tu i jo som tres

Évole, entre el Daesh i Maduro

Ferran Monegal

Suposo que Jordi Évole deu haver dubtat molt si començar la seva temporada número 13 de Salvados (La Sexta) amb la visita a Mossul i Raqqa, o amb la visita a Nicolás Maduro. S'ha decidit per l'Iraq, per la guerra, per la criminal devastació que l'Estat Islàmic o el Daesh ha produït. Ho celebro. L'audiència ha sigut bona, més del 13% de quota de pantalla. Segurament, quan llanci la seva entrevista amb Maduro la superarà. Ja hem vist breus flaixos d'aquesta conversa, en què el veneçolà diu: «¡No ha sigut una entrevista, ha sigut un interrogatori! ¡M'ha fet 100 preguntes, i 98 portaven verí!». ¡Ah! Això concita un morbo enorme. Però no deixa de ser la visita a un mandatari extravagant, autoritari, dictatorial. La seva visita a l'Iraq i Síria és una cosa molt més profunda. La conversa a Mossul amb el periodista Mikel Ayestaran va ser demolidora. Un bany de realisme. Un realisme que no volem veure. Explica el corresponsal, envoltat de devastació i mort, com li costa poder col·locar una crònica d'un parell de minuts en algun canal televisiu. Aquesta guerra ja no està de moda. «Occident només reacciona quan els terroristes islàmics ataquen les seves pròpies ciutats, els seus propis països: Londres, París, Barcelona...»Ayestaran també va explicar que el Daesh va arribar a l'Iraq amb kalàixnikov i amb llibres. Les metralletes per matar i sembrar el terror. Els llibres per a les escoles. Per adoctrinar els nens. Els fan sumar amb bales: 1 bala + 1 bala = 2 bales. Els ensenyen a familiaritzar-se amb els fusells, els tancs, les motxilles explosives. Els adoctrinen sobre com han de vestir, com han de portar la barba els seus pares, com han de tapar-se, de cap a peus, les dones. A Raqqa (Síria) Évole va trobar un jove espanyol, Alberto, que deia empunyant un fusell: «Soc d'esquerres, soc feminista, i he vingut a fer la revolució i alliberar-los del Daesh». I a la pregunta: «¿Tu anaves a les manifestacions del 'No a la guerra'?», va contestar: «Sí, però ha arribat un moment en que he decidit que havia d'estar aquí».

I de cop i volta Évole també ha trobat un grup de joves armades que, empunyant les seves metralletes, deien: «El Daesh ens vol mortes, però nosaltres els estem derrotant. És un orgull».

Aquest treball ens sacseja. És la utilitat del bon periodisme. Amb Maduro serà una cosa diferent.

0 Comentaris
cargando