El periple judicial de Puigdemont

Abandonada la peregrina idea de demanar asil polític en un país de la Unió Europea, tot indica que el president Carles Puigdemont i els quatre exconsellers esgotaran tots els terminis que els permet la legislació belga abans de fer efectiva l’ordre de detenció. De manera que poden intentar endarrerir la seva entrega a la justícia espanyola un mínim de 60 dies i un màxim de 100. Encara que l’aparença sigui de col·laboració, el cert és que els advocats elegits per defensar-los són especialistes en la dilació que sovint no amaga una altra cosa que l’obstrucció. Puigdemont i els exconsellers pretenen en definitiva ser actors principals en la pròxima campanya electoral del 21-D en la qual molt probablement seran candidats, sigui en una llista conjunta o en les llistes del PDECat i d’Esquerra. Els rèdits electorals que es busquen són evidents però també s’ha de deixar en evidència els efectes nocius d’aquest circ: la reiterada presència de la meitat del Govern destituït a la premsa internacional no ajuda en absolut a recuperar la confiança ni dels turistes, ni dels inversors ni de les institucions europees que poden vorejar l’afartament amb la causa catalana encara que desperti alguna simpatia interessada. Especialment, perquè el final és inevitable: acabaran davant els tribunals espanyols.

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

    

De la mateixa manera, com ja es va evidenciar en l’acte d’ingrés a presó preventiva de l’altra meitat del Govern cessat, la fuga a Bèlgica complica la sortida en llibertat dels empresonats. I de la mateixa manera, aquest efecte reflex amb Bèlgica perjudica la imatge de la justícia espanyola. Mentre el jutge de Brussel·les va deixar ahir en llibertat condicionada els allà detinguts, es fa més evident la desproporció de l’ingrés preventiu a Madrid, com destaquen molts juristes.

L’assumpte català, doncs, viurà en els pròxims dos mesos una doble partida: la política amb les eleccions del 21-D i la judicial en el doble front a Espanya i a Bèlgica. Massa soroll perquè es canalitzi una solució que, com va dir aquest mateix diumenge el secretari general del PSOE, només pot ser política i no penal. La justícia ha de fer la seva feina, però la política també i preparar-se per seguir fent-ho en tots els escenaris possibles, el del canvi electoral però també el de la repetició d’una majoria independen­tista.