Llibres com a teràpia
Autoajuda, ¿que hi ha res més?
Encara que és un gènere que et tracta una mica d'inútil, tant és si finalment funciona
Els lectors busquen llibres en algunes de les parades que inunden Barcelona la diada de Sant Jordi. /
No entenc la mala fama dels llibres d’autoajuda. A molta gent li funcionen. Tot llibre, sigui d’aventures o de consells, des de la Bíblia fins a El món groc d’Albert Espinosa, és de gran ajuda. Perquè, o bé provoca reflexions profitoses, o les refutes i descartes. Per tant, ajuden a millorar la teva vida. Entenc que provoquin cert rebuig, perquè és un gènere que et tracta una mica d’inútil i destapa els teus defectes. Segurament aquesta vergonya és la que ens fa denigrar els seus autors: ¿qui s’han cregut que són per alliçonar-nos? Potser ofengui, però tant és si finalment funciona. És igual que t’ho digui Punset, Osho, Dyer o el pesat de Bucay. No ens hem d’avergonyir del pregoner si la funciona. A més a més, mai són ells els que t’ajuden sinó tu mateix. Ets tu finalment qui pren les decisions que consideres que et convenen. Qualsevol ajuda, consell o propina pots acceptar-la o rebutjar-la.
En tot cas, amb el que s’ha d’anar és amb compte que no et perjudiquin, que també pot succeir. Els llibres de Dale Carnegie, Napoleon Hill i algun altre il·luminat han creat més frustracions que felicitat. Prometen que amb obstinació pots aconseguir tot el que et proposis, i això no és cert. Conèixer com més aviat millor aquesta enganyifa també ajuda. Per contra, els llibres de Joan Garriga o Rafael Santandreu ofereixen poderosos consells alliberadors. Si hagués d’elegir un llibre d’aquest subgènere tan vilipendiat, em quedaria amb El poder de l’ara, d’Eckhart Tolle. Ens regala un ensenyament tan elemental com ignorat. No existeix el passat ni el futur, només el nostre moment present, on estem perfectament el 99% del temps. Fins i tot si pensem en el que ha passat o el que vindrà, només podem fer-ho ara mateix. Quan reflexiones sobre el tema, veus que la inquietud ve de recordar el que ja va passar o el que podria succeir. I el primer ja no té remei, i el segon mai tindràs garanties d’assegurar-lo. Et centres en el moment, i això ajuda.
