Artur Mas: «Guanyarem 'de carrer'»
Em sembla transcendent que a Preguntes freqüents (TV-3) hagin convidat Artur Mas. Molts analistes consideren Mas el verdader artífex d'aquesta deriva que vivim a Catalunya. Hi ha observadors fins que asseguren que, temps enrere, després d'haver deliberat amb el poderós ancienne regime de Convergència, van decidir enterrar l'estil de «la puta i la Ramoneta» i abraçar i impulsar la independència, potser inspirant-se en aquella frase atribuïda a tants insignes estudiosos de l'art de la guerra, des de Maquiavel fins a Sun Tzu, i que diu: «El poder no s'hereta, es conquista». De manera que aquesta conversa amb Mas era oportuna. De totes les preguntes de Ricard Ustrell me n'ha agradat molt una: «¿Per què l'hem vist tant per la Generalitat últimament?» Efectivament. Era una pregunta amb rerefons. Fins i tot estant inhabilitat, durant els dies clau dels mesos de setembre i octubre se l'ha vist molt pel Palau, i també pel Parlament, al costat de Carles Puigdemont. Hi ha qui especula amb la idea que Mas estava, i està, preocupat perquè el seu successor, posat a dit per ell mateix, s'estava apartant del guió i tenia idees pròpies sobre el camí a seguir. La resposta de Mas a aquesta pregunta ha sigut: «Hi vaig perquè em criden. Per ajudar». ¡Ah! Aquest laconisme, aquest aparent no dir res, en el terreny de la política és valuós: permet apassionants conjectures. Pel que fa als missatges que va llançar Mas, a casa ens n'han agradat un parell, moltíssim. Un, quan va traçar les línies mestres del que s'ha de fer: «Primer: derrotar l'Estat i recuperar les institucions. Segon: alliberar els presoners. Tercer: som una nació i decidim el nostre futur. Quart: ¡independència!» ¡Ah! No semblava un expresident inhabilitat. Semblava un colossal líder dibuixant al poble i al Govern de la Generalitat el camí del triomf.
L'altre moment va ser al principi, quan va exclamar: «¡El 21 de desembre els podem guanyar i, a més a més, de carrer!» Aquest «els guanyarem de carrer» no era un desig. Era una convicció que, imparable, li emergia. Així que fa la pinta que aquell pas al costat que va haver de fer Mas forçat per la CUP ha caducat. Sembla que anem cap a un escenari diferent. Sobretot, després del que va advertir Pilar Rahola sobre Puigdemont: s'estan movent les coses perquè li donin asil en algun país; podria ser Suïssa.
