Anar al contingut

VEURE EL FUTUR

El pensament de grup, Bahía de Cochinos i el procés

Lucía Etxebarria

Quan vaig arribar a aquest diari em va alegrar veure com plantava cara al corrent dominant

L’any 1972, el sociòleg Irving Janis va encunyar el terme «pensament de grup» (groupthink) després d’estudiar decisions diferents, totes clarament errònies, de diferents governs dels Estats Units: no fer cas dels avisos d’alarma anteriors a l’atac sobre Pearl Harbour, decidir la invasió de Corea del Nord sense tenir en compte la possible reacció xinesa o entrenar una brigada d’exiliats per envair Cuba entrant per la badia de Cochinos. Janis explica els factors que van conduir a aquestes decisions catastròfiques. Una gran pressió sobre qualsevol persona que s’apartés dels estereotips del grup i una ficció compartida. La il·lusió que tothom pensava igual. Això es resumeix perfectament en una frase de Walter Lippmann: «On tots pensen igual, ningú pensa gaire». El pensament de grup afavoreix discursos dominants i fa difícil punts de vista alternatius.

Veure el futur

Els consellers de Kennedy no van ser capaços de veure una cosa que ara, amb la perspectiva del temps, ens sembla evident: que la invasió estava destinada al fracàs perquè la població no col·laboraria. De la mateixa manera els responsables del procés no van saber anticipar factors que ara ens resulten evidents: que les grans empreses no recolzarien el projecte, que la Unió Europea no hi donaria suport, que la part de la població que no havia votat candidatures independentistes faria sentir la seva veu, que la línia de crèdit es tancaria... Van ser víctimes del pensament de grup: quan el grup s’aïlla d’opinions contràries de tercers i col·lectivament es convenç que l’èxit és inevi-
table és quan comença la catàstrofe.

Avui dia tinc l’honor d’afirmar que he col·laborat en els tres diaris catalans més importants. D’un me’n vaig anar quan un article que vaig escriure sobre la infanta Cristina, i que no vaig poder publicar a les pàgines del diari, es va viralitzar per internet. En un altre va passar que si bé jo sempre he pensat que les aspiracions independentistes són legítimes a qualsevol regió, no considero legítim imposar-les quan la meitat de la població no les sosté. S’havia creat en els dos casos un conflicte d’interessos entre la línia del diari i la meva postura (mai amb els professionals d’aquests mitjans). 

Quan vaig arribar a EL PERIÓDICO em va alegrar comprovar que el diari no s’havia alineat amb el pensament de grup i que resistia els atacs del corrent dominant. El director d’EL PERIÓDICO va demostrar una valentia admirable i jo vaig assumir amb alegria que no hauria de buscar-me un altre lloc on escriure. Vull felicitar EL PERIÓDICO pels 20 anys de l’edició en català i desitjar-li molts èxits i una excel·lent i, sobretot, plural salut en anys a venir... I gràcies per haver sigut els primers. 

0 Comentaris
cargando