El crit d'un concurs masclista

D’entrada voldria dir que els concursos de miss haurien d’haver desaparegut fa temps en comptes de sobreviure encara com una espècie en vies d’extinció. Per sexistes, rancis i anacrònics. ¿Quin és el sentit de veure un grup de dones disputar-se la banda i la corona que les acredita com a reines de la bellesa quan ja fa dècades que la lluita és per la igualtat salarial, per seure en un consell d’administració o per arribar a la cúspide de la política?  

Quan afortunadament aquests espectacles estan en decadència, el de Miss Perú de diumenge ha fet la volta al món. Ha sigut gràcies al fet que les 23 aspirants, comminades a proclamar les seves mesures de pit, cintures i malucs, van aprofitar, de forma concertada, per divulgar les xifres de la violència masclista al Perú.

Va obrir el foc Camila Canicoba:  «Les meves mesures són 2.202 casos de feminicidi reportats en els últims nou anys al meu país». Va anar seguida de les seves 22 companyes, en una lletania que va posar de manifest que la violència de gènere és una pandèmia al Perú i també en altres llocs de l’Amèrica Llatina. «Les meves mesures són…» i d’una en una, en un escenari inèdit, van exposar les dades dels abusos, l’explotació i els maltractaments que pateixen les dones i les nenes al seu país.

Fenomen viral

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El vídeo del programa es va viralitzar, va ser el més vist al Perú i va fins i tot traspassar fronteres, amb milions de descàrregues. Les noies van aixecar aplaudiments i veus crítiques dels que veuen la incoherència de denunciar la violència contra la dona exposant-se en banyador des d’un concurs tan masclista. Però potser en això, en aquesta contradicció resideixi el seu valor, en el fet que aquest al·legat arribi a una audiència poc donada al debat sobre la violència de gènere. 

Podem entendre o no les circumstàncies i les raons, que deuen ser múltiples, que porten les dones a exhibir-se en una passarel·la en què se’ls prenen les mesures i es menysprea el talent. Però aquestes concursants més o menys guapes, més o menys llestes –més o menys formades, més o menys simpàtiques– són en tot cas millors que el concurs que les corona.