Quan Lenin fascinava els catalans

Per comprendre l’impacte extraordinari que va tenir la revolució russa del 1917 a Catalunya, imaginem tres personatges d’aquella època. Josep, un obrer del ram de l’aigua, gas i electricitat. Salvador, un burgés que venia pastilles per a la tos i tenia casa a l’avinguda del Tibidado i Lluís, fill d’una família menestral del Tarròs, escollit regidor pel Raval a les llistes del Partit Republicà Radical aquell mateix any. Lenin els va canviar la vida a tots tres.

El Josep treballava a La Canadenca. Dos anys després que els bolxevics assaltessin el Palau d’Hivern, ell i els seus companys van començar una vaga. Demanaven una jornada de vuit hores, però la patronal es va quadrar. La vaga es va endurir. Van aparèixer bandes de pistolers. El capità general va treure l’Exèrcit al carrer i el nostre home va acabar al castell de Montjuic amb tota la plantilla. La presó era una màquina de fer anarquistes i ell se’n va fer. L’anarquisme constituïa un projecte de vida en llibertat, però a Rússia els comunistes havien canviat la societat. Ell somiava que les dues coses fossin compatibles. Com Ángel Pestaña. El Josep mai no va deixar de ser anarquista, però es va apropar als socialistes, i quan Franco es va alçar en armes i es va crear el PSUC, se’n va fer. Stalin era l’únic que ajudava la República. 

El Salvador era un burgés il·lustrat, amb un esperit filantròpic que el va dur a finançar un tramvia blau fins al Tibidabo. Però era un burgés immensament ric, i quan els carrers de Barcelona van quedar en mans de les milícies que havien aturat l’alçament franquista, va haver de marxar de Catalunya. Confiscada, la seva torre va passar a ser la seu del consolat de la URSS a Barcelona. El consol, Vladimir Antonov-Ovseenko, hi oferia recepcions que ningú no es volia perdre. Perquè el salmó era del bo i perquè tothom pensava que ell remenava les cireres. No era del tot cert, perquè ell no controlava els serveis secrets soviètics. Dirigits per Alexandre Orlov, són el qui van aprofitar els Fets de Maig per assassinar Andreu Nin. 

Pla, Xammar, Pi Sunyer...

Com tota la Catalunya menestrala, Lluís Companys va rebre la revolució russa amb interès i inquietud. Uns anys més tard, Francesc Macià li va explicar les tribulacions del seu viatge fracassat a Moscou per finançar l’operació de Prats de Molló. A Barcelona, Rússia estava de moda. Es va publicar Crim i Càstig i Anna Karenina, que Nin havia traduït al català, i es va estrenar El cuirassat Potemkin. A les cròniques moscovites de Josep Pla, hi havia un cert cinisme i a les d’Eugeni Xammar, escepticisme, però Carles Pi Sunyer, d’Esquerra Republicana, el més entusiasta, va cantar les excel·lències d’uns tractors que llauraven un nou país. Amb la guerra i l’ajut soviètic, les classes populars catalanes van quedar encegades. Més de 400.000 persones van desfilar a Barcelona pel XIX aniversari de la revolució. Era el 1937. El mateix any en què Stalin començava les purgues de Moscou. Companys els va saludar des del balcó de la Generalitat amb el puny tancat. Al costat hi tenia Antonov-Ovseenko que ho pagaria amb la seva vida. Stalin manaria afusellar-lo per massa independent, per massa amic del catalans, i per espantar els europeus amb proclames poc diplomàtiques. Eren pretextos per liquidar-lo, com tota la vella guàrdia bolxevic. A Catalunya, mentrestant, un retrat gegantí de Stalin penjava de la seu del PSUC, a la plaça de Catalunya, i un de Lenin va presidir l’acte institucional que es va celebrar al Palau de la Música, al costat del de Macià. 

Abduïts per Stalin

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La revolució d’Octubre va contribuir que homes com el Josep es formessin una consciencia de classe. En va néixer el PSUC, que jugaria un paper cabdal durant la guerra i sota el franquisme. Però poc després, Nin va ser detingut, torturat i assassinat per agents de l’NKVD. El PSUC va callar. No va ser l’únic. Fora del POUM, no es va aixecar una sola veu catalana per condemnar-ho. Els catalans havien quedat abduïts per Stalin. La seva intervenció va justificar que burgesos com el Salvador posessin el seu destí en mans de Franco. Per Companys, el suport de la URSS va constituir una abraçada de l’os. En va quedar presoner. Sobre Nin, també va callar. L’espiral de guerra i revolució li havia fet assumir un paper que no era el de la menestralia. Sol passar. 

L’ajut militar soviètic i les txeques van ser un pretext pel franquisme i una coartada per França i Anglaterra. Potser explica que la Diagonal s’omplís de gent per rebre Franco. La fascinació per l’Octubre de Lenin havia durat 20 anys.