Ja ningú parlarà d'això

Als marges del procés, de la DUI, del desplegament de l’article 155 i de la preocupació compartida en aquesta nova etapa de posicions oposades, hi ha una altra vida. Fora de focus, potser silenciades, com si passessin de puntetes, però hi ha altres coses que el bullici deixa aparcades com si al costat del tema no hi hagués espai per a res més. 

Aquest soroll eixordador fa desaparèixer miraculosament els Bárcenas, els Pujol, els Rato. La corrupció ha deixat d’ocupar-nos, malgrat que el partit que governa Espanya va rebre la setmana passada la pitjor clatellada fins ara coneguda d’una fiscal per fer dels suborns un mode de vida. Només l’angoixa del procés fa que un escàndol així s’hagi escapat del debat polític. Esperem que almenys a la justícia, amb totes les seves imperfeccions, no l’acabi afectant el silenci per deixar impune aquests delictes. Altres, en canvi, com les vides humanes que fugint de la violència ens havíem compromès a donar asil a Espanya, no tindran aquesta sort.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La cosa és així. Ens vam comprometre a acollir 17.000 refugiats entre els que van arribar a les costes de Grècia i Itàlia. Una xifra irrisòria, que en un país amb una població de més de 40 milions d’habitants i amb un xarxa d’organitzacions socials sòlida amb prou feines tindria impacte entre la població. Ens vam donar un termini de dos anys per rebre’ls, però un cop s’ha acabat tot just n’han arribat uns 2.000.

Amb el termini tancat, la setmana passada el Congrés va reprovar els ministres d’Interior, Juan Ignacio Zoido, i d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, per no complir el compromís. Agents del virus d’insensibilitat que recorre tot Europa han transformat els plans d’acollida en tanques perquè no puguin entrar. A diferència de la corrupció que seguirà als jutjats, en aquest cas el soroll ha anat molt bé per tapar una vergonya que deixa vides pel camí. El bullici alleuja els ministres en la seva reprovació. Per als refugiats, en canvi, no hi ha consol. Tancat el termini ja ningú en tornarà a parlar.