Europa incentiva les denúncies anònimes

Defensar la salut social col·lectiva mitjançant la revelació de (presumptes) anomalies no pot ser considerat actuar com un delator

1
Es llegeix en minuts
abertran40182592 170919093703

abertran40182592 170919093703

La corrupció és un dels grans mals de les societats contemporànies. No perquè no hagi existit des de temps immemorials, sinó perquè, afortunadament, els nivells d’exigència ètica dels ciutadans avui són superiors i això posa el problema en un lloc destacat. I també perquè la imparable globalització de l’economia implica, juntament amb evidents factors positius, la contrapartida que l’opacitat i les irregularitats financeres tenen al segle XXI molt més volum que el passat. Per combatre la corrupció, el Parlament Europeu es disposa a aprovar una norma que protegeixi a els que denunciïn anònimament irregularitats en empreses o al sector públic. És un pas més en la direcció que ja han emprès diversos països –Espanya entre aquests, encara que potser pugui sorprendre–, i té com a objectiu conèixer no només anomalies estrictament financeres, sinó també en medi ambient, salut, seguretat, consum i ús de dades personals, entre altres aspectes.

La cultura de la denúncia anònima no està gaire estesa entre nosaltres, i encara s’associa amb massa freqüència a una cosa tan mal vista, amb raó, com la delació. Però defensar la salut social col·lectiva mitjançant la revelació de (presumptes) anomalies no pot ser considerat actuar com un delator, sempre que se certifiqui que qui fa aquest pas no el fa mogut per un interès personal o per perjudicar sense base tercers. El contrari s’assembla massa a l’omertà mafiosa.