Anàlisi

La trampa de les expectatives sobiranistes

Serà llarg el camí fins que la Generalitat recobri la seva autonomia

2
Es llegeix en minuts

 El Parlament celebra la declaració d’independència. / JULIO CARBÓ/ FOTOG.: ALBERT BELTRAN

El 27 d’octubre es converteix en el dia més trist del règim de la Constitució del 1978: s’ha posat de manifest la greu crisi constitucional en què estem immersos. El Parlament, en una nova fugida cap endavant, ha proclamat la independència de Catalunya sense comptar amb el més mínim suport de l’Estat ni de la comunitat europea. Per no comptar, no compta ni amb el suport majoritari de la societat catalana. La nova república democràtica neix amb un substrat poc democràtic.

Per una altra part, en el seu discurs al Senat Mariano Rajoy no va fer ni tan sols un gest d’una oferta de millora del pacte constitucional, d’un relat alternatiu per als que no volem anar-nos-en, i per descomptat, tampoc per als que han decidit que se’n van. 

Però avui no hi ha equidistància que valgui: qui ha trencat amb el pacte constitucional han sigut 70 dels 135 diputats del Parlament. I aquesta declaració suposarà, sense solució de continuïtat, la suspensió material de l’autonomia de Catalunya per les mesures del Govern en aplicació del 155, validades en la seva gran majoria pel Senat. 

Aquesta ha sigut una setmana verdaderament trepidant, en la qual mentre a Madrid el Govern espanyol actuava amb aparent calma, a Barcelona les institucions catalanes, i particularment el president, anaven fent batzegada a mesura que passaven els dies i les hores. Va ser un error que Carles Puigdemont no assistís a la Comissió de les Comunitats Autònomes del Senat, com ens explicava Ana Carmona en aquestes mateixes pàgines. Però, sens dubte, l’error garrafal ha sigut la seva decisió final de no convocar unes eleccions autonòmiques.

Notícies relacionades

L’«astúcia» incorporada per Artur Mas al full de ruta independentista ha portat Catalunya, les seves institucions i la seva autonomia política a un carreró sense sortida. A aquestes hores, Rajoy ja ha anunciat el cessament del president i dels seus consellers. Aquesta decisió potser provocarà alguna imatge desagradable, trista, amb certa violència fins i tot, però la tornada a la «legalitat constitucional» està assegurada. L’Administració s’anirà adaptant tant orgànicament com materialment a les ordres de Madrid. El Parlament també ha sigut dissolt i les eleccions han sigut convocades per Rajoy per al 21 de desembre.

Davant d’aquest escenari, sorgeixen diversos dubtes. En primer lloc, com reaccionarà la ciutadania, la fins ara mobilitzada que creia haver arribat a Ítaca i la que ahir va veure com se li imposava la independència del seu país. En segon lloc, com reaccionaran els partits polítics independentistes, avui sobirans, davant la convocatòria d’eleccions autonòmiques. Passarem dies i setmanes molt difícils. I temo que serà llarg el camí fins que la Generalitat recuperi la seva autonomia, i el pitjor, que la societat catalana trigarà molt a reconstruir-se. Les elits sobiranistes ens van fer caure en la trampa de les expectatives.