El gran canvi que ha arribat amb elles

La notícia em sembla estimulant: Nova Zelanda tindrà una primera ministra de 37 anys. Jacindta Ardern va ser la candidata més votada en les eleccions del setembre. La seva proposta política no ha estat la guanyadora però una coalició l’ha designat com a primera ministra. Li correspondrà formar govern.

L’èxit l’ha aconseguit gràcies al pacte amb la formació nacionalista New Zeland First (Nova Zelanda Primer). Les dues forces polítiques tradicionals s’han posat d’acord per convertir Ardern en la primera ministra més jove de la història del país. «Ens assegurarem que som un govern progressista», diuen. «La nova generació de joves dirigents es fa notar». Citen Sebastian Kurz (31 anys), l’irlandès Leo Varadkar (38), el president francès Emmanuel Macron (39).

Miro enrere, repasso els anys de la meva joventut i veig un escenari d’homes. La meva família era majoritàriament masculina. Passo a la universitat i en el meu curs de Dret no hi ha cap alumna. I cap noia em va entrevistar durant anys. No recordo que cap dona es fes càrrec de la meva salut professionalment.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

És una marginació que ve de lluny. «Sempre les dones han estat una càrrega feixuga per al destí dels homes» és una sentència que apareix en una tragèdia d’Eurípides. Al llarg del temps, les dones han estat sovint desqualificades. I en l’afalac també hi pot haver un subtil menyspreu: buscant referències sobre la dona trobo aquesta sentència de Michelet: «La dona és el diumenge de l’home». L’autor sentència d’aquesta lamentable frase va ser professor a París, d’història.

Més lúcid era, sens dubte, el nòrdic Ibsen: «Un dia vindrà la joventut i picarà a la porta». Si substituïm 'joventut' per 'dona' haurem d’acceptar que la dona ha entrat decididament en tots els àmbits del món obrint totes les portes que havia tingut tancades.