¿Per què els kurds de l'Iraq congelen el referèndum?

La setmana passada, després de només tres hores de combats, l’Exèrcit de Bagdad va capturar Kir-kuk i una àmplia zona que fins llavors estava en poder dels kurds iraquians. Kirkuk és una ciutat rica en petroli i multiètnica, que va passar a estar de nou en poder del Govern de Bagdad. Des d’aleshores, milers de kurds han fugit de la ciutat per por de represàlies.

El referèndum del 25 de setembre per la independència del Kurdistan, en què va guanyar el sí, ha activat el gallet per a la violència dels últims dies, una violència que ara intenta frenar el mateix Govern regional kurd de Massud Barzani, que ha conduït a aquesta situació desatenent les advertències de Bagdad i de pràcticament tot el món.

Tan sols dos països se senten feliços amb el camí emprès pel Kurdistan iraquià: Israel i l’Aràbia Saudita. Dimarts, el primer ministre Benjamin Netanyahu va reiterar públicament una cosa que des de fa anys està molt clara i que han dit nombrosos funcionaris hebreus: que Israel recolza incondicionalment la independència del Kurdistan.

Els saudites, que són carn i ungla amb Israel, han pujat al mateix carro. Els interessos dels dos països són idèntics en aquest assumpte. La creació d’un Estat al Kurdistan iraquià, amb independència que després s’estengui o no a la regió kurda en altres països de la zona, debilita tres grans rivals d’Israel i l’Aràbia Saudita: l’Iraq, Turquia i l’Iran, i per tant va en benefici de Tel Aviv i Riad.

En el plebiscit del setembre van votar el 72,8% dels censats i els favorables a la independència van ser el 92,7% d’aquests. El Govern regional va considerar que amb aquests resultats havia de tirar endavant i obrir el procés d’independència. Naturalment, el Govern de Bagdad s’hi va oposar i va ensenyar les dents als kurds quan aquests van certificar que el plebiscit era vinculant.

En aquest context, el Govern regional ha decidit «congelar» el res­ultat del referèndum. ¿Per què Barzani ha optat per aquesta decisió? És molt probable que s’hagi produït una pressió dels Estats Units. Washington recolza militarment i políticament les dues parts contra l’Estat Islàmic, i no seria estrany que li hagi demanat a Barzani que redueixi la tensió en un conflicte que pot fer molt de mal.

Notícies relacionades

Els kurds iraquians ofereixen al Govern "congelar" el referèndum

Plorar de pena

No hem d’oblidar que la campanya per al referèndum de la independència no va ser oberta, o almenys no hi va haver un debat obert. Des del 2003, quan EUA va envair l’Iraq i va deposar Saddam Hussein, els kurds iraquians han disfrutat en la pràctica d’una independència gairebé absoluta respecte a Bagdad, s’han governat a si mateixos i també han contret un quantiós deute extern.

Tot indica que Barzani ha estat jugant amb les emocions de la seva gent i amb la seva afecció a la bandera kurda, i que ara, quan s’han d’enfrontar a la crua realitat d’una situació complexa i no compta amb els suports internacionals necessaris, ha hagut d’obrar amb seny i fer marxa enrere.