Bescansa i Catalunya

1
Es llegeix en minuts
rjulve37036683 madrid 25 01 2017 politica  carolina bescansa tras la reunio170201202028

rjulve37036683 madrid 25 01 2017 politica carolina bescansa tras la reunio170201202028 / DAVID CASTRO

La capacitat corrosiva que en les forces polítiques ha tingut el procés sobiranista ha acabat afectant, i no podia ser de cap altra manera, el partit espanyol que ha mostrat més simpaties envers el dret a decidir dels catalans i amb l’aposta per una Espanya plurinacional. Carolina Bescansa, fundadora de Podem i fa poc descavalcada de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, ha obert la caixa dels trons al dir que la formació morada no tenia cap projecte per al conjunt d’Espanya. «A mi m’agradaria un Podem que  parlés més a Espanya i als espanyols i no només als independentistes».

Un torpede de llarg abast, perquè a la seva veu s’hi ha unit la del coordinador general d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, que ha sortit amb una afirmació clàssica, «volem feina i no banderes», que posa en dubte la conveniència que l’esquerra espanyola acompanyi el sobiranisme català en aquest moment decisiu.

Centralitat de Colau

Centralitat de ColauPablo Iglesias ja va tenir els seus titubejos al voltant de l’1-O, però al final va optar per alinear-se amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui avui apareix davant de molts catalans com la imatge de la centralitat. La posició del líder de Podem era la de no considerar l’1-O un referèndum vinculant –i, per tant, mancat de base per proclamar la independència–, però sí com una mobilització democràtica a favor que els catalans puguin decidir el seu futur.

Notícies relacionades

El problema, l’etern problema, és que una posició així penalitza Podem fora de Catalunya, on s’entén poc el dret d’autodeterminació. En la seva pugna amb el PSOE per l’hegemonia de l’esquerra, el partit morat s’ha trobat que la postura de Pedro Sánchez, alineada amb la del Govern de Mariano Rajoy i impossible de distingir de la de Ciutadans, ha servit perquè els socialistes se’ls mengin terreny a Espanya.

Seria una llàstima que la veu de Podem, un dels pocs ponts en aquesta crisi, es veiés alterada pel llastimós càlcul electoral.