Polèmica per un espai televisiu

'Merlí', joves i prostitució

La sèrie té una responsabilitat social com a constructora de realitats i definidora d'ideologia

2
Es llegeix en minuts
fcasals40667460 opinion ilustracion  de leonard beard171024170659

fcasals40667460 opinion ilustracion de leonard beard171024170659

Sentir a dir que 'Merlí' és una sèrie sexista i classista no ens ve de nou, i amb l’estrena de la tercera temporada aviat hem constatat que els seus guionistes segueixen entossudits a mantenir aquesta mateixa, diguem-ne, perspectiva del món.

 La setmana passada, el professor més popular de Catalunya se sentia frustrat: les coses no li anaven bé i la seva excompanya li donava carbassa. Estava trist, tenia l’ego tocat, i és per això que... pagava uns quants euros a una noia a canvi de tenir-hi sexe i ofegar(-hi) les penes. És fàcil d’imaginar que la relació que mantenien no era afectivament igualitària, sinó que es basava en el conegut qui paga mana.

'Merlí', com a sèrie que veuen milers d’adolescents, és un producte televisiu que crea referents i que, a més, es vanta de reflectir molt bé el dia a dia a les aules. Com a sèrie líder d’audiència contribueix a dibuixar un imaginari col·lectiu que, en aquest cas, és assimilat per un públic molt jove que segurament disposa de menys eines per ser crític i és més vulnerable. I és que si el professor que mola paga una dona per embolicar-s’hi i oblidar els maldecaps, molts joves entendran que aquesta és una conducta ben normal, fins i tot si s’és molt d’esquerres, a menys que en un altre capítol s’hi reflexioni o que des del sofà comptin amb algú que els faci pensar més enllà.

Sèries com 'Merlí' tenen, doncs, una responsabilitat social com a constructores de realitats, i tant poden col·laborar a perpetuar la ideologia dominant (amb les seves múltiples discriminacions per raó de gènere, raça, classe social, etc.) com ajudar a capgirar-la. Normalitzar el fet de ser home i pagar una dona per rebre’n sexe quan es té un mal dia reforça la idea que els homes tenen dret a accedir al nostre cos sempre que els plagui. Alhora, mostra les relacions sexuals com a relacions de poder i passa per alt que, sovint, en la hipotètica compravenda sexual qui ven i qui compra no es troben en una posició equiparable.

Notícies relacionades

Tot plegat, en un país sense cap mena d’educació sexual ni afectiva i una societat hipersexualitzada, que cosifica les dones (i les nenes) cada dos per tres i en què la pornografia 'mainstream' s’ha convertit en l’acadèmia sexual per excel·lència, malgrat la seva brutal misogínia. Per arrodonir-ho, les dades confirmen que la prostitució (femenina) no para de créixer com una opció d’entreteniment més en les nits de festa dels nois joves.

 I per acabar. No ens ha de semblar pas casual que Merlí sigui una sèrie escrita i dirigida per homes, com ho són, per cert, la immensa majoria de les sèries i els espectacles que es produeixen al món. Ens calen noves veus, noves mirades: ens calen dones creadores, o més ben dit, ens cal deixar d’invisibilitzar el seu talent, les seves experiències i els seus punts de vista. I ens cal amb urgència introduir una perspectiva de gènere (també) a les nostres pantalles. Només així podrem combatre el discurs social imperant, que és encara més pervers quan es disfressa de guai.