Un mapa electoral molt estable

Malgrat l’amenaça real d’aplicar en la seva versió més dura l’article 155 de la Constitució, que intervé l’autonomia de Catalunya, el portaveu del Govern, Jordi Turull, va reafirmar aquest diumenge que les eleccions que podria convocar encara el president Puigdemont «no són damunt la taula», per la qual cosa cal suposar que el ple del Parlament que se celebrarà previsiblement aquesta setmana es dedicarà a proclamar una declaració unilateral d’independència (DUI) merament simbòlica. Si és així, voldrà dir que l’independentisme continua apostant pel com més malament, millor i que menysprearà la sortida de convocar unes eleccions, reclamada per la majoria dels catalans, segons la primera part de l’enquesta del GESOP publicada dissabte en aquest diari. Unes eleccions, a més, en les quals els independentistes conservarien la majoria absoluta, segons els resultats d’intenció de vot del sondeig. Donant per suposat que no es repetiria la coalició Junts pel Sí (JxSí), ERC en seria la gran beneficiada, ja que recolliria la meitat de l’electorat de JxSí, mentre que el PDECat només es quedaria amb la cinquena part. Però la suma d’escons d’ERC i l’antiga CDC es mantindria, la qual cosa, sumada als nou diputats de la CUP, que només en perdria un, asseguraria la majoria absoluta. L’enquesta reflecteix amb claredat l’estabilitat de l’electorat, ja que els resultats són pràcticament calcats als del setembre del 2015, amb l’única excepció de la pujada del PSC, que augmentaria 1,8 punts i entre quatre i cinc escons. Ciutadans, ara el principal partit de l’oposició, ho continuaria sent, encara que amb tres o quatre escons menys. El resultat indica també que els comuns no acaben d’arrencar, ja que les previsions són que mantinguin el mal resultat de Catalunya Sí que es Pot del 27-S, amb a penes un diputat més. El PP en mantindria la desena o en perdria un. A les eleccions generals, la dada més destacada seria l’ascens d’ERC a costa de l’enfonsament del PDECat.

L’hegemonia d’ERC en l’espai independentista és rotunda, encara que es dona una certa paradoxa: pel que fa a la valoració dels líders, Puigdemont supera Junqueras en mig punt tant entre els que es declaren independentistes com entre els votants de JxSí. Pot deure’s al fet que Puigdemont sigui percebut més pròxim a ERC que al seu propi partit, el PDECat.