El pols amb Londres unifica a la UE

El 'brexit', la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea (UE), s’ha convertit en el principal factor d’unificació dels restants 27 estats membres, com ha mostrat la nova cimera europea a Brussel·les. Els Vint-i-set mantenen un indestructible front unit davant el qual s’han estavellat les successives maniobres del Govern de Theresa May d’utilitzar la tradicional estratègia britànica de «divideix i venceràs». Les difícils i bloquejades negociacions sobre el brexit actuen com a aglutinador de la UE i contraresten l’impacte de les fractures est-est i les tensions internes (immigració, reforma de la UE, euroescepticisme i sobiranisme, dumping social amb els treballadors desplaçats de l’Est, harmonització de l’impost de societats, gasoducte Nord Stream 2, política comercial, ampliació...).

Els Vint-i-set comparteixen dos poderosos interessos en comú davant el brexit: la protecció dels respectius ciutadans que resideixen a la Gran Bretanya i evitar patir quantioses pèrdues en l’erari públic a conseqüència de l’impagament britànic dels seus compromisos financers.

A la Gran Bretanya hi viuen 3,6 milions de ciutadans procedents dels altres països de la UE, segons una anàlisi de l’Oficina Nacional d’Estadístiques de l’agost. Els polonesos formen el grup més nombrós (1 milió), seguit d’irlandesos (335.000), romanesos (238.000), italians (233.000), portuguesos (213.000), lituans (203.000), francesos (183.000), espanyols (165.000), alemanys (144.000), letons (102.000), eslovacs (101.000), hongaresos (94.000), holandesos (93.000) i búlgars (85.000). Fins i tot un país amb escassa població com Xipre té l’1,6% dels seus ciutadans a la Gran Bretanya.

Malgrat els avenços en la negociació, els Vint-i-set estimen que les propostes britàniques segueixen sense oferir prou garanties legals sobre els drets dels ciutadans europeus i les seves famílies residents al país, ni sobre la protecció jurídica del Tribunal de la UE. The 3 Million i British in Europe, que representen els europeus residents a la Gran Bretanya i els 1,3 milions de britànics residents a altres països de la UE, també estan molt descontents i acusen May d’usar-los com a «escuts humans» i «monedes de canvi» en la negociació i de prioritzar els interessos del seu partit sobre les persones.

Fallides negociacions

«Ens sentim abandonats», va assenyalar British in Europe arran de la fallida ronda de negociacions de la setmana passada, mentre que The 3 million rebutja l’estatut de residència proposat, perquè suposa una pèrdua de drets i enutjosos procediments administratius, i critica la recent carta de May als europeus residents al país com un exercici de relacions públiques sense valor.

La qüestió de la factura a pagar per la Gran Bretanya a la UE pel brexit encara està menys avançada i els Vint-i-set estan determinats a no iniciar les negociacions sobre les relacions econòmiques futures que demana Londres fins que això hagi quedat concretat. Els 20.000 milions oferts per May estan molt lluny dels 60.000-100.000 milions que estimen els Vint-i-set que són les seves obligacions financeres.

Londres només ha ofert abonar les contribucions previstes al pressupost de la UE fins al 2020. Per als Vint-i-set, la Gran Bretanya ha de desemborsar a més les despeses compromeses en el pressupost (2014-2020) que s’acabaran executant després del 2020 i la seva part dels compromisos subscrits amb les pensions dels eurofuncionaris, amb el Fons de Desenvolupament Europeu i amb diferents fons específics europeus (Inversions Estratègiques, Connectant Europa...), així com per les garanties i contingències dels préstecs a Ucraïna i pels préstecs del Banc Europeu d’Inversions a països no comunitaris.

Notícies relacionades

La UE exigeix a May més claredat amb els comptes del 'brexit'

Per no repetir les eleccions

Les despeses compromeses per la UE que no desemborsi Gran Bretanya hauran d’assumir-los els Vint-i-set. A més a més, si l’aportació britànica al pressupost europeu no cobreix totes les despeses compromeses, els països rics de la UE hauran d’incrementar les seves aportacions nacionals o els països receptors nets de l’Est es veuran privats de part de les ajudes promeses.

Quatre mesos després del començament de les negociacions, el Govern britànic segueix actuant sota premisses fantasioses, com «la UE té més a perdre que nosaltres», «si no hi ha acord no serà un desastre» i «la factura brexit no s’ha de concretar fins a tenir un bon acord sobre relacions futures». D’això, no només se’n queixen els negociadors de la UE sinó fins i tot analistes britànics, com Martin Wolf del Financial Times, que alerten el Govern de May que té una visió totalment errònia de la situació, sobreestima capacitat econòmica britànica i que és la UE qui està en una posició de força.