Que n'aprenguin
marcosl40540659 barcelona s spanish coach ernesto valverde gestures during t171015170925 /
Els seus números com a tècnic del Barça són pràcticament immillorables. I no obstant, no és aquest el seu principal valor en aquest moment en un club que intenta navegar sobre un escenari social i polític enormement complex.
Dimarts passat, en la prèvia del partit de Champions davant l’Olympiacos, un veterà periodista grec va abraçar l’entrenador del Barça en un gest d’afecte que rares vegades es veu. L’escena es va allargar amb una fotografia dels enviats especials grecs amb qui va ser entrenador del club ja fa algunes temporades. És evident que més enllà de guanyar tres Lligues i una Copa, Ernesto va deixar empremta a Atenes.
Va arribar Valverde al club aquest estiu enmig del consens general i amb tot a favor. Era el candidat desitjat, encaixava perfectament en la filosofia de joc cruyffista. El moment era l’ideal després d’algun intent frustrat. La seva trajectòria a l’Athletic del postbielsisme l’avalava. Havia ficat els bilbaïns a la Champions en la seva primera temporada, havia disputat una final de Copa i havia guanyat la Supercopa d’Espanya amb un memorable 4-0 en l’anada davant el Barça. I a més a més dominava amb desimboltura una altra zona que al seu antecessor li produïa urticària: la sala de premsa.
El cel serè va durar ben poc. La tempesta Neymar li va sobrevenir al cap d’un mes d’arribar. Com ell mateix va reconèixer, es va assabentar de la seva marxa el dia que es va presentar al seu despatx per acomiadar-se. Pocs revessos més durs que veure anar-se’n així la segona estrella de l’equip sense que ningú donés credibilitat a l’assumpte. «Es queda al 200 per 100», havia dit un directiu dies abans. No hi va haver laments de Valverde, només va admetre que s’hauria de fer un pas endavant i treballar en la mateixa direcció. La directiva del Barça quedava seriosament tocada.
Tampoc es va immutar Valverde quan no va venir Coutinho ni altres noms que es van filtrar. O quan es va lesionar Dembélé. És més, mentre des de la llotja es culpava l’estat de la gespa del Coliseum Alfonso Pérez, l’entrenador del Barça hi trobava una explicació més natural: «Un jugador més veterà no s’hauria lesionat així».
Extremeny de naixement i criat a Euskadi, Valverde té el seny que li permet sortir airós de situacions complicades. Un perfil gens mediàtic, com el del seu actual president, però amb una naturalitat no exempta de personalitat que han fet que es guanyés la confiança de tots en els seus primers 100 dies dirigint la nau. Aquella a la qual molts veien dirigir-se cap a una deriva perillosa després de la Supercopa. Mentre a Bartomeu se n’hi va Ney, li dimiteixen directius, el planten a la llotja o l’acusen de prendre partit i alhora de no prendre’n, el rumb de la banqueta està en mans d’un home que sí que sap acontentar a tothom. I mai fica la pota. Que n’aprenguin.
