Al contraatac

La samarreta groga

La meva addicció a les notícies fa que conegui millor els conjunts de les presentadores que els de les meves millors amigues

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39989007 vitoria gasteiz  spain   september 07   ana pastor attends  170908134016

zentauroepp39989007 vitoria gasteiz spain september 07 ana pastor attends 170908134016 / CARLOS R ALVAREZ

L’altre dia, cap a les 11 del matí, estava mirant les notícies a la televisió quan de sobte vaig pensar: «¡Ah, és bonica aquesta samarreta groga que porta Ana Pastor! Ja l’hi havia vist l’altre dia i li queda molt bé» i vaig afegir, també mentalment: «I això que el groc és un color difícil, en general només funciona en les flors, en els cotxes esportius i en els submarins».

Ho vaig pensar com ho hagués pensat del vestit d’una amiga a qui veiés sovint i a qui conegués bé. Immediatament, vaig apagar el televisor, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a una amiga (de carn i ossos) per explicar-li que havia arribat a un punt d’addicció a les notícies que ja em coneixia millor els conjunts de les presentadores que els de les meves amigues de l’ànima.

La meva amiga, que no aprecia gaire les interrupcions quan està treballant i que m’ha demanat mil vegades que li truqui només en cas d’emergència, es va quedar callada uns instants i a continuació em va preguntar: «¿Tu creus que trucar-me per comentar la roba que porta una presentadora de televisió és un assumpte urgent?». La trucada es va tallar inesperadament just quan estava començant a explicar-li que jo no miro mai la tele.

No miro mai la tele. No obstant, m’agrada, la considero un instrument importantíssim de cultura i d’entreteniment, que ben entesos i ben practicats són una mateixa cosa, però m’he acostumat a entrar als diaris digitals i a complementar –pervertir– la informació amb Twitter.

L’actualitat catalana

Fins ara. L’actualitat catalana està canviant la nostra manera de viure. No sé quantes novel·les es deuen estar escrivint en aquests moments a Barcelona. Però així com la meva mare quan jo era jove sempre em deia que si perdés menys el temps enamorant-me i parlant per telèfon amb les meves amigues, podria fer grans coses (o almenys aprendre alemany), ara crec que potser hi ha grans llibres (o almenys llibres divertits i excitants) que estan deixant de ser escrits perquè la vida quotidiana s’ha tornat tan apassionant, tan egoista i tan absorbent com un amor correspost. Cada persona que conec té una relació personal amb el procés, i creguin-me, és un amant exigent, bastant imaginatiu però gens tendre i sense gaire sentit de l’humor.

Notícies relacionades

Jo, la veritat, ja no sé què fer perquè em deixi en pau. He pensat a anar a treballar a la biblioteca, espero que allà no hi hagi televisió. I últimament, cada vegada que passo davant d’una església, penso a entrar-hi, seure i quedar-me una estona callada, en silenci, sense notícies. Sense notícies del procés. Però encara no he tingut temps de fer-ho.

Per cert, ¿algú sap on venen la samarreta groga de Pastor?