Editorial

Eleccions, única sortida

No es tracta que Puigdemont es rendeixi, en paraules de Turull, sinó de pensar en el bé comú

1
Es llegeix en minuts
puigdemontacn

puigdemontacn

Avui expira l’últim termini que Mariano Rajoy li va donar a Carles Puigdemont perquè aclareixi si va declarar o no la independència de Catalunya, pas previ per començar a aplicar l’article 155 de la Constitució, cosa que implicaria el final de l’autogovern de Catalunya. En les últimes hores ja és un clam que l’única sortida viable en aquests moments és convocar eleccions, com ja fa dies que EL PERIÓDICO defensa. A Madrid, tant el Govern com el PSOE i Ciutadans consideren que si Puigdemont convoqués eleccions seria suficient per no activar l’article 155 sempre que no hi hagués una DUI explícita. A Barcelona és el sector moderat del PDECat el que pressiona el president perquè cridi els catalans a les urnes. Puigdemont també rep pressions a la inversa (declarar sense embuts la independència), i encara més després que la jutge de l’Audiència Nacional decretés presó preventiva per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

És comprensible que, arribats a aquest punt, després d’haver violentat el Parlament i convocat el referèndum il·legal de l’1-O, després de la injustificable repressió policial d’aquell dia i després de l’empresonament de Sànchez i Cuixart, en l’ànim de Puigdemont pesi que no pot fer un pas enrere sense arriscar una implosió de l’independentisme. És en aquest sentit en què es poden entendre les paraules de Jordi Turull quan va dir que «la rendició no forma part de cap escenari en el Govern». En qualsevol cas, no es tracta de rendir-se (una terminologia bèl·lica que casa malament amb les contínues apel·lacions al diàleg del Govern de la Generalitat), sinó d’actuar amb el bé comú com a únic objectiu. Perseverar en la via de la unilateralitat porta a l’article 155, al final de l’autogovern i a traslladar el xoc institucional de forma irremeiable al carrer. Convocar eleccions no només podria evitar la intervenció de la Generalitat, sinó que donaria a la ciutadania catalana la possibilitat d’expressar la seva postura en el conflicte allà on s’ha de fer: en unes urnes legals, reconegudes per tots i amb plenes garanties democràtiques. Permetria, així mateix, tornar les institucions catalanes al marc de la Constitució i l’Estatut, l’únic escenari on pot donar-se l’imprescindible diàleg amb què s’ha d’afrontar la crisi. S’ha d’instar, doncs, el president que pensi en el bé comú i posi les urnes.