A vegades ens toca fer comèdia

La patronal del sector del teatre va explicar, no fa gaire, que l'assistència als seus espectacles havia disminuït notablement. En aquest diari Marta Cervera relaciona el descens amb les tensions polítiques que s’estan vivint aquests dies. «Malgrat tenir una cartellera molt potent i espectacles amb destacats autors. Jo espero que els teatres es recuperin i deixem de veure alguns sainets i alguns drames com se’ns han ofert no fa gaire a Catalunya. 

    El meu primer record de l’assistència a un teatre és molt llunyà. Jo devia tenir molt pocs anys quan el meu pare em va portar a veure un espectacle infantil. ¡Quines coses té la memòria! Tantes coses que he anat oblidant amb el pas del temps i encara recordo que a l’escenari es cantava: «Xocolata, xocolata, ets la reina del paladar...».   

Han passat molts anys, molts, i he estat i soc un testimoni de les actituds teatrals i descarades comèdies que s’han anat succeint al meu voltant. Lamentablement, musiquetes i sorolls amenaçadors.

Però no vull dramatitzar. M’he adonat, senzillament, que ens envolten molts comediants. Gent que fa un paper en la nostra societat amb tanta habilitat que el pot representar durant molts anys com a protagonista. Gent amb una notable capacitat teatral i ningú gosa dir-li que està fent teatre.

    

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

També hi ha els comediants de vocació, que no poden resistir la temptació de presentar-se com a sensibles, cultes, generosos, rics o pobres... Necessitem ser alguna cosa davant algú, i a vegades davant de tothom. Molts nens ja aprenen a fer comèdia quan volen obtenir alguna cosa dels pares o dels avis. I en una situació sentimental entre adults no és estrany que ell o ella protesti: «No em facis aquesta escena».

No som actors, ni professionals ni aficionats. Som simplement actuadors.