ANÀLISI
La Xina: De Mao a Xi, passant per Deng
El congrés del Partit Comunista Xinès donarà un poder omnímode a l'actual líder del país
Al matí, a la tarda, a la nit, des de dissabte la televisió xinesa en la seva miríada de canals no ha deixat de treure, votant a mà alçada, els membres del comitè central del Partit Comunista Xinès (PCX), que després de quatre dies de reunió van ultimar els preparatius del XIX Congrés. Els més de 2.200 delegats seleccionats per al conclave confirmaran també el que se'ls mani sense més debat que l'assentiment pur i dur. Tots saben que aquesta és la cita que donarà a Xi Jinping un poder omnímode per propulsar la Xina com la potència hegemònica del segle XXI, i han unit el seu destí al del secretari general perquè és l'únic que condueix a la glòria.
La gegantina exposició inaugurada a Pequín fa uns dies –en què el denominador comú de gran part de les sales, estiguin dedicades a economia, esport, ciència, Exèrcit, transport o cultura, són els retrats o les referències a Xi– és l'antecedent del llarg informe sobre els èxits assolits en aquests cinc anys del seu primer mandat. Els delegats l'escoltaran atentament de la seva pròpia veu i l'aprovaran sense dubtar-ho. En la història de la República Popular, cap altre líder havia disposat d'una adulació així, excepte Mao.
S'espera que aquest congrés confirmi la inclusió en els estatuts del PCX de la ‘Teoria Política de Xi’, juntament amb el ‘Pensament de Mao Zedong’ i la ‘Teoria de Deng Xiaoping’, cosa que el situarà al podi dels que –en primera fila o des de bastidors, com va decidir Deng–exerceixen el poder sense límit de temps. Un signe que el segon mandat que comença ara no serà l'últim.
No hi ha delfí
Mai abans un dirigent va tenir l'oportunitat de col·locar tants pròxims seus en els màxims òrgans del partit –comitè permanent, politburó i comitè central—. Uns perquè els seus titulars han complert la recomanada edat de jubilació (68 anys) i altres perquè han sigut expulsats per corrupció, Xi disposa d'uns 200 escons per repartir entre els seus fidels. En cinc anys ha fet fora o tancat a la presó més del 10% del comitè central: 35 membres, dels quals 17 eren suplents sense dret a vot. Entre els que la setmana passada van aconseguir ascendir de suplent a titular hi ha Li Qiang, el cap del PCX a la província de Jiangsu, la proximitat del qual a Xi suggereix un nou ascens en aquests dies, fins al politburó. No hi ha, no obstant, cap candidat que destaqui com a possible successor.
Ningú nega l'èxit de Xi a dirigir la Xina cap al desenvolupament econòmic, social, científic i militar, ni que les seves campanyes contra la corrupció i contra la contaminació de l'aire, els rius i la terra li han donat una enorme popularitat. No obstant, el seu afany a controlar-ho tot i impedir qualsevol crítica en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials genera descontentament en una població cada dia més formada, amb milions de persones que viatgen a l'exterior i senten i veuen el que es prohibeix al seu país.
Els analistes sostenen que després del XIX Congrés es donarà un nou impuls a l'abandonada reforma econòmica liberal i es relaxarà la política exterior cap a un entesa més gran amb el seu principal rival, els EUA, però lamentablement el conclave no donarà pas a una societat més oberta. Tot apunta que els controls seran més grans.
