Literatura i discriminació
Dia de les escriptores
Quan les dones valguin el mateix que els homes en la cultura (i fora), podrem parlar de meritocràcia
22171954 59
El 16 d’octubre del 2017, Dia de les Escriptores. Sí, hi ha un dia per a les escriptores i cap per als escriptors. Sí, és necessari. No, els homes no pateixen cap mena de discriminació pel fet de ser homes. No, tampoc en literatura. Sí, és clar, estem molt millor que les escriptores que ens precedeixen.
No, això no significa que hàgim arribat a la igualtat. Sí, ens reunim i llegim escriptores a les biblioteques i sí, les llegim majoritàriament dones del món de la cultura. Sí, a les dones les hem de llegir tot l’any. No, els homes escriptors no necessiten cap mena de campanya, se’ls llegeix sense necessitat de forçar-ho.
Sí, hi ha moltes escriptores que viuen dels seus llibres i activitats relacionades amb la seva escriptura. No, ni parlar-ne, no són tantes com homes vivint dels seus llibres i les seves activitats literàries.
Sí, amb prou feines hi ha crítiques literàries, i les que hi ha, se senten obligades a escriure sobre llibres escrits per dones. Sí, algú ha de fer-ho i no, no tots els crítics literaris estan disposats a baixar del seu pedestal únicament habitat per homenets.
Sí, la majoria del sector editorial té nom de dona a les posicions baixes: editores, correctores, lectores. I no, en els càrrecs importants les sales s’omplen de corbates.
Sí, els llibres amb personatges femenins també poden ser llegits per homes. I no, no respondré més aquesta pregunta en cap altra entrevista. Sí, estem cansades de reclamar l’atenció que mereixem.
Sí, és descoratjador que encara no hàgim arribat a certa normalitat i les quotes a les taules de debat siguin antinaturals. Sí, el dia que les dones valguin el mateix que els homes en la cultura (i fora), podrem parlar de meritocràcia. No, encara queda molta feina per fer.
Notícies relacionadesSí, és clar, em sento molt malament llegint a la Biblioteca de Catalunya un fragment d’Aurora Bertrana quan Galícia, Astúries i Portugal cremen. Vivim temps en què hem de tornar a reclamar uns mínims respectables.
Sí, és una putada.
