El feixisme banal que ve

Les imatges de violència feixista a València, amb desistiment policial inclòs, són tot un senyal d’alarma en aquest moment històric de polarització política. Si a sobre el PP es nega a denunciar-la en seu parlamentària i Ciutadans tampoc expressa la seva condemna, ens endinsem en un terreny molt perillós de tolerància i impunitat. ¿Tot s’hi val per expressar el patriotisme espanyol? ¿Per què l’espanyolitat es deixa associar amb la violència feixista que atemoreix el carrer? La Unió Europea ha recordat que la violència política és una línia vermella incompatible amb la democràcia i l’esperit europeu que és el de la Il·lustració. 

¿Han sospesat els dos partits de centredreta i tota la seva cort mediàtica les conseqüències de minimitzar o banalitzar les serps del feixisme al carrer? Temo que no. Per ells, tan sols són un efecte secundari i controlable del moment passional i enervat que vivim. Hanna Arendt ja ens va advertir del perill de banalitzar el mal. L’«a por ellos» futboler amb  la policia és un exemple de banalització del mal que ha encoratjat la clàssica extrema dreta.   

L’extrema dreta i els grupuscles feixistes sempre han existit com una minoria latent, encara que molt desunida en multitud de sigles i col·lectius sense un lideratge carismàtic que els cohesioni. Ha anat sobrevivint com una amalgama de franquistes nostàlgics, falangistes, socialpatriotes, nazis i racistes ultres amb focus molt actius a Madrid i València. Els seus menors de 40 anys estan ben connectats a les xarxes socials llançant discursos d’odi i exhibeixen la seva virilitat violenta en grades futboleres i en pallisses a víctimes desemparades. 

L’últim informe sobre delictes d’odi que recull les denúncies al Ministeri de l’Interior indica que el 2016 hi va haver 1.272 delictes d’odi a Espanya. Els més comuns són per racisme i xenofòbia (416), per disfòbia o discriminació per les discapacitats (262), per intolerància ideològica (259), per discriminació de l’orientació i identitat sexual (230), per intolerància religiosa i antisemitisme (54), per sexisme degradant (41) i per aporofòbia o odi als pobres sense llar (10). Totes són conductes extremes constitutives de delicte i representen una ínfima part del total de dos milions d’infraccions penals comeses el 2016. Són pocs delictes però, qualitativament, són el pitjor verí de la convivència i la demostració de força d’ideologies totalitàries d’infaust record. 

Els delictes d’odi són feixisme urbà. Però davant el moment crític i apocalíptic amb què veuen la seva Espanya, el feixisme patri que vam veure a València sembla quedar banalitzat per la dreta parlamentària. Així queda normalitzat i blanquejat. Fa uns dies, una massiva manifestació a Saragossa per la unitat d’Espanya aclamava l’orador que, sense presentar-se, era el cap provincial de Falange. Tota una infiltració aplaudida. Tot un fracàs calamitós per a l’Espanya laica, liberal i democràtica que no sacralitza la pàtria i, per això, va perdent el relat.

Notícies relacionades

Militants d'extrema dreta agredeixen manifestants del 9 d'Octubre a València

Insults i una agressió a Barcelona després d'una manifestació de l'extrema dreta

Les dades del CIS ens diuen que el 80% dels electors que es reconeixen d’extrema dreta voten el PP. Fins ara ha sigut així. El feixisme patri i banal que es fermenta i se socialitza en ràdios, tertúlies i columnistes de certa premsa madrilenya acabarà tenint la seva pròpia veta electoral amb les sigles que siguin. Està guanyant en hegemonia i només falta que algú el financi. Jiménez Losantos i els seus contertulis no deixen de qualificar Rajoy com un traïdor incapaç d’aplicar la mà dura contra tot el que està passant a Catalunya. Si prospera la distensió i s’obre una via de reforma constitucional sense haver empresonat abans Puigdemont i el seu Govern, la percebuda com a traïció de Rajoy pot trencar el PP. 

Seria el bumerang de la postdemocràcia autoritària que el mateix PP ha alimentat amb la seva política d’exclusió i uniformitat. Tot va començar amb la crispació identitària i la recollida de firmes contra l’Estatut de Catalunya el 2006. El nou feixisme patri anirà a més i marcarà l’agenda identitària a seguir com l’única agenda política. Gran jugada. Així queda anul·lada l’agenda clàssica de l’esquerra centrada en la redistribució, la lluita contra la desigualtat i l’ampliació de drets de ciutadania. Alguns sondejos ja situen Podem en quart lloc i un PSOE a la baixa. Tot apunta a una majoria electoral de PP i Ciutadans, a més de donar representació a un partit del feixisme patri, sigui Vox o sota un altre nom. La bèstia està desfermada i voldrà ulsteritzar Catalunya. Pitjor escenari, impossible.