Barcelona, dos mesos de greu estrès

Barcelona és una ciutat de provada capacitat de resistència, però dos mesos sota una situació excepcional estan començant a passar factura a la seva salut col·lectiva i a la seva economia. Des del 17 d’agost, en què la urpada del terrorisme islamista la va deixar en estat de xoc, seguit per la tensió creixent –i inacabada– pel pols de l’independentisme a l’Estat, la ciutat està en una situació d’estrès que no es pot mantenir gaire temps més, sota pena d’entrar en una espiral perniciosa de la qual cada vegada seria més difícil sortir. El mateix es pot dir de la resta de Catalunya, però Barcelona ho experimenta amb molta més intensitat, tant per volum de població, com per activitat econòmica com per la condició de capital del país.

La greu inestabilitat política i la incertesa sobre el seu desenllaç estan impactant en l’economia barcelonina de manera molt més preocupant que la matança de la Rambla. L’atemptat va tenir una repercussió molt escassa en les reserves hoteleres, possiblement per la conjunció de diversos factors: la ràpida neutralització de la cèl·lula gihadista, el fet que molts turistes ja tinguessin pagat el viatge i una certa assumpció del risc perquè els terroristes no aconsegueixin el seu objectiu d’alterar la vida quotidiana dels ciutadans. En canvi, el desafiament del referèndum de l’1 d’octubre i la cascada d’esdeveniments que s’han succeït les dues últimes setmanes estan afectant el turisme i la panòplia d’activitats que giren al seu voltant, que constitueixen un pilar fonamental de l’economia de Barcelona. Algunes fonts quantifiquen en el 30% la disminució del volum de negoci aquest mes d’octubre. I el pitjor és que, si no s’entreveu la normalització de la situació, aquests efectes negatius poden perdurar.

La història ha col·locat moltes vegades Barcelona en situacions d’enorme tensió, de les quals sempre s’ha recuperat. Però avui la incertesa és enorme, i l’èxode de bancs i empreses, juntament amb l’agitació al carrer, no són precisament bons reclams ni per al turisme ni per a les inversions. Ni tampoc, naturalment, per als barcelonins mateixos, que en la seva immensa majoria no amaguen inquietud pel futur, inclosos els independentistes que no han perdut la capacitat de calibrar el risc de catàstrofe que implica la rauxa.