Res millor que un bon enemic

Donald Trump viu obsessionat per desmuntar els èxits del seu antecessor, però cada vegada que ho prova acaba topant amb una realitat obstinada i a cada intent el llegat de Barack Obama, considerat tebi per molts, emergeix més rellevant. Mentre continua la batalla per desmuntar a peces l’Obamacare o deixar sense protecció els fills d’immigrants «somiadors»,  que han passat gairebé tota la seva vida als Estats Units, Trump obre un nou front amb l’Iran, rebutjant l’acord que el 2015 va frenar la seva carrera nuclear.

El que durant la campanya va definir com «el pitjor acord mai negociat» torna a la palestra per remoure la inquietud global d’una nova escalada nuclear ¿Per què trencar ara amb l’Iran? En principi no hi ha evidència que no estigui complint amb la seva part. Excepte certa reticència perquè es revisin algunes instal·lacions militars on el règim dels aiatol·làs assegura que no hi ha ni material ni activitat nuclear, res fa pensar que l’Iran continuï la seva escalada. Però Trump considera que les sancions que es van retirar no es justifiquen amb els passos fets pel Govern de Teheran i que, a l’ombra d’aquell acord, l’Iran avança al Pròxim Orient.

Cert, la influència i implicació de l’Iran en suport de l’Exèrcit de Baixar al-Assad a Síria, a les milícies xiïtes a l’Iraq, a les de Hezbol·là al Líban o a la minoria xiïta al Iemen, revelen que al mapa del Pròxim Orient, potser el més complex del món, no només té un paper rellevant, sinó que difícilment hi ha sortida a un sol d’aquests conflictes sense tenir en compte les veus que vinguin de Teheran.

Però tenint en compte que tots aquests fronts estaven en marxa quan es va assolir l’acord ¿a què venen ara nous vents hostils? Malgrat que Trump era molt escèptic amb l’Aràbia Saudita, el principal rival de l’Iran pel control del Pròxim Orient, des que va arribar a la Casa Blanca, la influència dels emirats i d’Israel entre els seus assessors polítics i sobretot del seu gendre Jared Kushner, han anat fent efecte en el president fins a simplificar l’equació i assenyalar l’Iran com l’únic enemic en la regió més convulsa del món.

Vivim temps líquids on la primera potència mundial ja no està sola, potser això ens salvarà. L’acord nuclear amb l’Iran no només compromet als 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Estats Units, també el van firmar Rússia, la Xina, Alemanya, França i la Gran Bretanya. Encara que només sigui perquè sense el suport dels països europeus seria difícil tornar a les sancions, Trump només ha fet el primer pas de rebutjar l’acord i enviar al Congrés la responsabilitat amb un missatge combatiu per recuperar-les.

En un moment de confrontació dins de les seves pròpies files,  potser només li caldrà un punt de trobada abans de continuar. Els republicans són tradicionalment hostils amb l’Iran i amb aquest tipus d’acords multilaterals. Res millor que un bon enemic per conciliar suports perduts, encara que sigui a costa d’obrir un front inactiu al cor de la regió més conflictiva del planeta.