Els nostres nens

Ara que estem en temps morttemps mort  (o en mig temps o guanyant temps o capejant el temporal), ampliem el focus i descobrim, oh sorpresa, que hi ha més notícies, algunes positives, altres que despullen les nostres carències que són tantes i que no han desaparegut.

   

"La fiscalia culpa la DGAIA que nens dormin dies a terra als jutjats"DGAIA , aquest és el titular. El cor del text qüestiona que, a vegades, l’Administració mantingui en actiu aquest òrgan. Nens i adolescents que han fugit dels centres de menors o que han arribat a Catalunya després d’un periple que ens posaria els cabells de punta, allà es queden encallats, a vegades fins a 60 hores, en una sala d’espera.

    

Notícies relacionades

La fiscalia culpa la DGAIA que nens dormin dies a terra als jutjats

Puigdemont deixa la independència als llimbs

Sigui per les retallades, sigui per l’increment de menors arribats sols, sigui per incapacitat, el cert és que tenim un problema amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. L’acumulació d’errors és preocupant. Les acusacions de desemparament augmenten. És urgent millorar les condicions d’acollida i la cura dels menors i, també, revisar el procediment que porta l’Administració a as-

sumir-ne la tutela. Ni sempre sembla justificat ni sempre ofereix res de millor a la llar d’on provenen. En casos d’errors, només llargs processos judicials poden revertir la decisió presa per la DGAIA. Quan estan a les seves mans, nosaltres en som responsables, són els nostres nens. Davant el desemparament, només és possible redoblar la protecció.