Nois, pau i amor

Deia Maurois: «Es necessari que els joves siguin injustos amb els homes madurs. Si no, els imitarien i no s’avançaria». M’adreço a tu, que tens menys de 30 anys. Sí, ja ho sé que no llegeixes el diari. I molt menys la meva columna. Però és que no sabria dir-t’ho a base de tuits. Confesso que la nostra generació ha fracassat estrepitosament en la gestió política del país. Ens mereixem a qui ens mana. I, sincerament, són el nostre fidel reflex.

Hem anat forjant una societat bastant egoista, conformista i individualista. Això sí, esquitxada de llampades de bondat esperançadora, que difícilment quallen. Hem fracassat perquè l’objectiu de llegar-vos una societat millor fa aigües. Semblava que havíem aconseguit alguna cosa, però a poc a poc s’ha anat ensorrant. Ja veieu que els nostres dirigents són bastant limitats i orgullosos. Només es fa polític professional algú amb afany de poder. I quan l’acumulen, degeneren. Amb algunes excepcions que venen a confirmar la regla.

A nosaltres ens va tocar córrer davant dels grisos per deixar-vos una societat millor. Estàvem convençuts que a partir de llavors només podríem progressar. Tenir cada vegada més llibertat, drets i benestar col·lectiu. Però els de la meva lleva ens hem anat acomodant, rapinyant tot el possible. Ara hauria de dir que l’esperança sou vosaltres, és el que sento quan us veig tan motivats. Però el sistema és implacable, tant de bo no us acabi engolint.

Notícies relacionades

Rajoy dona un total de vuit dies a Puigdemont perquè torni "a la legalitat"

Puigdemont deixa la independència als llimbs

Potser hi ha un camí per viure amb dignitat, tinguis l’edat que tinguis. Augmentar la consciència pròpia. Abraçar la política apartant-se dels polítics i els seus putrefactes partits. Passar de consignes i idearis. Construir la teva genuïna independència. I descartar la violència física i mental, per petita que sigui, que tant embruteix. Hi ha una eina per viure sense amargura. És l’amor atòmic. Fer servir l’humor i el cor –ni les vísceres ni el cap– per prendre cada decisió important. 

Segur que el meu discurs et sona obsolet. Per això confio en el teu relleu. Molta sort.