La bota i el cap

Com ha dit Jordi Évole, fa por i fa fàstic. ¿N’hauríem de dir auge, resurrecció o retorn després de la latència? L’aparició en escena de l’extrema dreta –amb simbologia feixista i nazi, amb salutacions a la romana, ràtzies violentes, menyspreu verbal i unes grans dosis d’ira desfermada– ens ha de fer estar alerta. Més que això. Cal que ens ho plantegem com un dels problemes més importants que, ara per ara, té Espanya. El monstre desfermat. Entenc que es pugui defensar la unitat des d’una perspectiva legal i racional, exposant punts de vista que tenen a veure amb l’estabilitat de l’economia o amb la incongruència de defensar límits territorials en un món sense fronteres. Ho podríem discutir, i també posar sobre la taula determinats lligams emocionals. Ho podríem discutir a partir d’ofertes i arguments, amb sòlides posicions intel·lectuals. 

    

Defensa visceral

Notícies relacionades

Militants d'extrema dreta agredeixen manifestants del 9 d'Octubre a València

Naturgy: no tots els fons són iguals

Però Espanya (no només el Govern sinó el cap d’Estat, quasi tots els partits polítics, els mitjans) ha decidit que la defensa havia de ser visceral. És a dir, amb les característiques pròpies d’un llenguatge militar, la imposició de la bota sobre el cap. ¿Ha decidit o és que només ho sap fer d’aquesta manera? M’agradaria pensar que no, però l’adveniment exaltat dels feixistes té fonaments i té coartades i té camp a córrer, com s’ha vist als carrers aquests dies. Por i fàstic. I un perill d’enorme calat per a la democràcia.

No solament a Catalunya. A Espanya també.