EDITORIAL

No en el nostre nom

El resultat de l'1-O no legitima una decisió tan transcendental com declarar la independència

3
Es llegeix en minuts

O referèndum o referèndum, va prometre solemnement el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya, i en aquesta promesa --que li va servir per guanyar una moció de confiança plantejada per la CUP-- hi ha el germen del que passarà avui, novament, al Parlament. Perquè si bé és cert que les arrels de la crisi d'Estat que viu Espanya a Catalunya s'han de buscar en com el PP va laminar l'Estatut al Tribunal Constitucional (TC) i després va renunciar al diàleg per encarrilar aquest conflicte, també és veritat que al punt de no retorn que el Parlament pot arribar avui ens hi ha portat el bloc independentista: Junts pel Sí i la CUP amb els seus socis indispensables en la mobilització ciutadana, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

D'aquella promesa de Puigdemont, o referèndum o referèndum, en van sorgir un full de ruta i dues lleis, la del referèndum i la de transitorietat. I d'aquesta legislació aprovada de manera vergonyosa al Parlament, violentant l'Estatut i els drets de l'oposició, n'emana el dilema en què es troba avui el president de la Generalitat: després de la victòria del 'sí' en el referèndum, la llei estableix que s'ha de declarar formalment la independència. El marge d'acció que s'ha deixat a si mateix Puigdemont és, doncs, escàs, i més després d'haver-se escudat darrere la mobilització popular. Al carrer, el bloc independentista només contempla la declaració d'independència, i més després de l'enorme error que va cometre el Govern amb la intolerable repressió policial de l'1-O.

Però Catalunya és molt més plural i diversa del que el discurs nacionalista vol fer creure. Si es consuma avui la declaració d'independència, serà la culminació d'una irresponsabilitat històrica que tindrà efectes gravíssims sobre l'autogovern i probablement sobre la convivència de Catalunya. Amb la falsa dicotomia entre la legalitat constitucional i estatutària i legitimitat política, l'independentisme ha embarcat Catalunya en una travessia que vulnera l'ordenament legal vigent sense comptar ni tan sols amb la legitimitat d'un suport popular massiu. Sense necessitat de recórrer a les dades de l'1-O (és obvi des del mateix dia en què es va celebrar que el referèndum no complia cap garantia democràtica i que, per tant, no pot ser aval de cap decisió política), el bloc independentista majoritari en escons al Parlament no representa ni la meitat dels catalans. És en aquest context que avui Puigdemont podria anunciar la independència sense cap suport internacional ni forma de fer-la efectiva. En cas que el president faci aquest salt al buit, és obligació d'EL PERIÓDICO dir amb fermesa i serenitat: no en el nostre nom.

El Govern central ja ha fet saber que utilitzarà tots els ressorts dins de l'Estat de dret com a resposta a la hipotètica declaració d'independència. Que ningú s'enganyi: aquests ressorts passen per la pèrdua total o parcial de l'autogovern de Catalunya. Individualment, políticament i institucionalment el preu a pagar podria ser molt alt. Econòmicament, la fuga d'empreses i bancs d'aquests dies ja demostra que el discurs que la Catalunya independent seria una arcàdia feliç i pròspera era simple propaganda. El que hi ha en risc són les nostres institucions, la nostra prosperitat i la pau social. Massa per satisfer un projecte polític il·legal i, avui dia, il·legítim.

Malgrat l'enorme mal infligit, encara no és massa tard per tornar al terreny de joc que no s'hauria d'haver abandonat: el de la legalitat i l'Estat de dret. Reiterem que l'única sortida és la que EL PERIÓDICO va proposar fa uns dies: que en comptes d'una declaració d'independència, Puigdemont anunciï la convocatòria d'eleccions. El procés arriba a final de trajecte; de Puigdemont en depèn que el mal es limiti a l'existent o bé que es generin més perjudicis a qui diu que és la seva prioritat, el poble de Catalunya.