'Corto y cambio'

Serveix el títol d’aquella pel·lícula de Monte Hellman, Carretera asfaltada en dos direcciones. En la mateixa setmana uns han anunciat que se’n van i altres han dit que tornen. Als últims feia dies que els esperava amb molta il·lusió. Primer va arribar Corto Maltès i, l’endemà, Blade Runner. El de Corto és un conte de temps antics, inicis del segle passat, ja fa cent anys. I Blade Runner transcorre en un futur cert, que és com el futur incert però en versió negativa.

Corto Maltès sap perfectament qui és. A Blade Runner plana tota l’estona el dubte de si serem de debò o replicants. La nostra història ha consistit a sortir buscant el continent perdut de Mu per acabar trucant a la porta de Tannhäuser.

Corto viu en un món obert, fet de cel i d’oceans. Deckard està atrapat en un ambient segellat, fet de nit i de la pluja que persisteix com una naturalesa morta. Ho va dir Joseph Conrad en el seu llibre El espejo del mar, l’única cosa que un mariner desitja és veure, i Corto Maltès és la mirada oculta sota la visera de la seva gorra de marí, la mirada insaciable de qui ha comprès. No en va és maltès. És al Mediterrani des del temps de les Croades; des de molt abans, des que a la seva illa la nimfa Calipso va retenir a la gruta Ulisses morta d’amor.

Corto Maltès és el mig somriure, el cigarro. A Blade Runner el desencant no acaba en ironia sinó en dolor, amb llàgrimes en la pluja. Però el plor és una forma d’exhibicionisme i a Corto no li agrada l’ostentació. Al final de la seva vida s’allista calladament a les Brigades Internacionals per combatre el feixisme. El discurs de Blade Runner és un crit ple d’egolatria i opereta: «He vist coses que vosaltres no creuríeu...».

Només un replicant pot parlar així seriosament, algú que aspira a ésser humà saltant-se totes les edats de l’home. Hugo Pratt ha passat pel Renaixement, va ser un escriptor, un dibuixant italià, que havia heretat aquella visió del món que es va anomenar humanisme.

Notícies relacionades

Corto Maltès viatja a l'Equatòria esclavista

'Blade Runner', i el demà es va fer avui

Simbolitza l’Europa culta que després hem celebrat en Claudio Magris. En Philip K. Dick hi ha l’Amèrica del Nord horroritzada de si mateixa i l’escriptura com a cruel ofici a tant la paraula. Hugo Pratt és un modern, igual com ho va ser Dant, igual que ho ha sigut cada generació d’Europa.

Dick, igual que Edgar Allan Poe, està fora del temps perquè en l’infern no hi ha res més que dolor. «Un fanàtic és algú que no pot canviar d’opinió i que no vol canviar de tema», diu algú a Equatoria, la nova aventura de Corto. I en això ha consistit aquesta setmana, a fugir del dolor i del fanatisme.