EL CONFLICTE SOBIRANISTA

Ja hi som tots

La Catalunya plural ha parlat aquesta setmana i s'ha demostrat que la capacitat de mobilització ja no és patrimoni de ningú

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp40459780 a man holds a banner which reads  together we are stronger  171008183702

zentauroepp40459780 a man holds a banner which reads together we are stronger 171008183702 / ERIC GAILLARD

Mai en la història recent de Catalunya havíem assistit a una setmana amb tantes mobilitzacions. Tot va començar l’1 d’octubre, la jornada del referèndum, en la qual més de 2,3 milions de catalans, en unes condicions molt precàries, van decidir anar a votar. I molts d’ells van fer resistència pacífica enfront de les forces de l’ordre que tractaven d’impedir la votació. L’actuació policial, particularment de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, en molts casos del tot desproporcionada, va provocar una onada d’indignació que va culminar en una Aturada de País convocada per la Taula per a la Democràcia que va paralitzar Catalunya i va donar fe de l’ampli rebuig a l’estratègia del Govern del PP en la seva gestió del conflicte a Catalunya.

L’amplíssima victòria del sí en la consulta, malgrat els dubtes que puguin generar els resultats per la completa absència de garanties, que obria la porta a la declaració d’independència i la dura declaració del Rei, acusant el Govern de la Generalitat de deslleial i de posar en perill l’Estat de dret, van encendre totes les alarmes. Això va passar pel temor a una escalada en el conflicte, cosa que va provocar la reacció de molts sectors que fins aleshores havien romàs en silenci o havien estat silenciats.

Crides al diàleg

Des de diversos sectors es van començar a fer crides al diàleg. La plataforma ciutadana Parlem/Hablemos va convocar una manifestació sense banderes per al dissabte davant dels ajuntaments, que va comptar amb una nodrida presència de ciutadans en nombroses ciutats de tot l’Estat que reivindicaven una negociació entre les parts. El Col·legi d’Advocats de Barcelona, per la seva banda, va llançar una iniciativa de mediació que ja ha rebut nombroses adhesions.

De fet, aquesta idea va sorgir del mateix president Puigdemont, que va sol·licitar una mediació internacional malgrat la poca complicitat que el procés sobiranista ha recollit fora de Catalunya. Així es va posar de manifest en el debat al Parlament Europeu on, malgrat les condemnes per l’ús de la violència, es va rebutjar taxativament l’estratègia que duu a terme el Govern de la Generalitat per estar situada al marge de l’Estat de dret.

Èxit de convocatòria

Notícies relacionades

I finalment Societat Civil Catalana va convocar una manifestació per ahir, a la qual es van unir Ciutadans i el PP, aquests últims cridant fins i tot a participar-hi persones procedents de fora de Catalunya. La convocatòria va ser un èxit sense precedents amb l’assistència de gairebé un milió de persones segons els organitzadors i de 350.000 segons la Guàrdia Urbana. Al cor de Barcelona van reivindicar la Constitució i la unitat d’Espanya.

Aquesta setmana, la Catalunya plural ha parlat i s’ha demostrat que la capacitat de mobilització ja no és patrimoni de ningú. El desitjable seria que, després d’aquesta agitació col·lectiva al carrer, la política tornés a la via institucional i que els polítics parlessin entre ells sent molt conscients d’aquesta pluralitat. Perquè no hi ha ni una ni dues Catalunyes o Espanyes, n’hi ha moltes més.