IDEES
50 anys de por
612837 16
El Festival de Sitges compleix 50 anyets i jo no soc allà per celebrar-ho. Lluny queden els temps que cert diari de la competència tenia el detall d’enviar-me a (allò que va sent) cobrir el certamen amb el meu amic Mirito Torreiro: ell ressenyava les pel·lícules, jo em buscava cada dia algú a qui entrevistar –una feina esgotadora, ho reconec, però ja sabem que el periodisme és un sacerdoci–, em polia la cosa en una horeta i després, apa, a disfrutar d’aquella setmaneta de vacances pagades a tocar del Mediterrani a principis d’octubre. No es pensin que tot era gresca i diversió: hi havia anys que plovia i no es podia anar a la platja.
No s’imaginen vostès com trobo a faltar aquella setmana d’esbarjo cinematogràfic a Sitges. No entenia com em pagaven per veure pel·lícules i donar conversa a Cameron Diaz, però així eren les coses abans de la crisi econòmica i del procés independentista. Des d’aquí els dic als actuals becaris, com un replicant moribund sota la pluja, que he vist coses que vosaltres mai no creuríeu (i no em refereixo únicament als fantàstics restaurants que sempre trobava l’amic Torreiro).
Notícies relacionadesL’edició d’aquest any s’ha inaugurat amb la nova pel·lícula de Guillermo del Toro, a qui vaig tenir el plaer de conèixer el 1993, quan va presentar el seu primer llargmetratge, 'Cronos', que estava la mar de bé. Recordo que la seva satisfacció d’estar a Sitges era molt semblant a la meva: una alegria tenyida de sorpresa al poder passejar com si fos a cal sogre per un lloc fins llavors inaccessible i mític. Li vaig recomanar algunes botigues de còmics de Barcelona, però aquell tros de friqui ja se les coneixia amb detall. Un gran paio, en tots els sentits. Me n’alegro de com de bé que li ha anat perquè, des del dia que me’l van presentar, sempre m’ha fet la sensació que és un dels nostres, siguem nosaltres els que siguem.
A Sitges, un ha exercit de periodista i de membre del jurat. I, sobretot, s’ha sentit part d’una peculiar família disfuncional que inclou tots els directors del certamen amb els quals vaig coincidir: aprofito l’ocasió per agrair-los aquelles estupendes setmanes d’octubre.
