Rosa Nebot Nadal: "Fa més terror la realitat que el festival de Sitges"

El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges celebra el 50è aniversari amb un espot protagonitzat pels seus fans. Una és Rosa Nebot Na­dal (Barcelona, 1950), una administrativa jubilada que, en paral·lel, ha fet de figurant en televisió i publicitat. Potser per això, aquesta guapa veïna de Caldetes es presta gustosa a sortir molt sinistra a la foto.

 

 

–En l’espot vostè fa una mica de por.

–¡M’ho vaig passar fantàsticament bé! A la web demanaven als fans que volguessin participar en l’anunci que enviessin nom i foto. Em van citar, em van posar davant de la càmera i em van anar dient: «Fes cara d’amenaça», «ensenya les dents», «mira amb odi...»  Dos dies després, el vídeo ja estava penjat i jo hi sortia feta una vampira. Formar part del festival de Sitges, encara que sigui d’una manera perifèrica, em fa il·lusió.

–¿Com de fan del cine del terror és?

–De petita ja em fascinaven les pel·lícules de Vincent Price i Christopher Lee. Jo diria que el terror i el fantàstic són una finestra que necessitarem cada vegada més. Aquest any la realitat és més terrorífica que el festival.

–¿Fuig de la política com un vampir de l’all?

–He militat en un partit, en un sindicat i en un comitè d’empresa. Feines d’amor perdudes... Les decisions sempre estan preses. Si les manifestacions coincideixen, són un mandat. Si són com les de l’Iraq, s’ignoren. Jo, que soc molt florentina, veuria més viables les ciutats estat. 

–Val més que tornem a la ficció. ¿Quina pel·li li ha fet posar més els pèls de punta?

–'L’exorcista'. Després ja no m’ha fet por cap altra. Em va aterrir no només pel que passa a la pel·lícula –que hi passen moltes coses–, sinó també perquè diuen que va passar de veritat.

 

–¿Mai li ha agafat per ser actriu?

–Vaig optar per la figuració. Encara que ningú et veu, és necessària.  

–¿Als 67 anys és fàcil estar ficada en aquest món?

–No. Però no per ser gran.

–¿Per què, llavors?

–Has d’encaixar amb la imatge que el director creatiu té d’una dona de 60 o 70 anys. I sol ser la de l’àvia de la lasanya i no la d’una dona que ha tingut una vida laboral i domina les noves tecnologies. Hi ha un marc mental que s’ha de trencar.

–Vostè és moderna.

–Almenys em van proposar rodar un anunci a Bombai i prou que hi vaig anar. De joveneta volia fer publicitat. Em vaig apuntar a l’Escola Massana, però el meu pare ho va tallar en sec. Era en ple Maig del 68 i aquí les nenes es casaven i formaven una família.

–¿Va passar per l’adreçador?

–Em vaig casar, vaig tenir dos fills i em vaig separar l’any 1979. Sempre he guanyat un sou. Primer, en l’admissió d’urgències d’un hospital públic i després, com a administrativa a l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Català de les Empreses Culturals.

–¿Aquí va connectar amb els rodatges?

–Va ser a través de l’associació Voluntaris 2000. Allà vaig conèixer Frank Panisello, avui booker de Francina Models. Ell començava a treballar en una agència de càsting i em va entabanar per fer una prova.

–¿Recorda el seu debut?

–El meu primer treball va ser a 'Sitges', una sè­rie de TV-3 del 1996. He participat a 'Sé quién eres' i a 'La Pelu'. I fa uns 10 anys vaig fer una prova de publicitat. ¡La meva perdició! ¿Ha vist l’espot del comparador Hotels Combined? Doncs la del gosset soc jo.

Notícies relacionades

Adeu, Maria del Carme, hola, Barbie

La meva gran sorpresa de Sant Jordi

–¿Ja té clara la 'play list' de Sitges?

–¡I tant! Tinc una llista. Miri. Avui, 'The Ritual', de David Bruckner. El dia 11, 'La pell freda', de Xavier Gens, i 'Salyut-7', de Klim Shipenko. El 12, 'Blade of the immortal', de Takashi Miike. El 13, 'Errementari', de Paul Urkijo Alijo...