Notícies falses al Far West

El problema no són les armes de foc, sinó la cultura que les alimenta i empara. És la mateixa que defensa la barra lliure a Wall Street, anteposa l’individu a la comunitat, el benefici d’uns quants al bé comú.

Cada vegada que hi ha una matança se senten veus assenyades que exigeixen canvis legislatius fins que el dolor pels morts, 59 en el cas de Las Vegas, es dilueix i el negoci pot continuar amb la consciència immaculada.

Cada vegada que s’intenta ordenar el Far West apareix la Segona Esmena de la Constitució elevada a la categoria de taules de la llei. Diu: «Sent necessària una milícia ben regulada per protegir l’Estat lliure, el dret de la gent a tenir i portar armes no ha de ser infligit».

La situació dels EUA no és la mateixa que a finals del segle XVIII, ni tampoc els arsenals. No és equiparable el dret a posseir armes a casa al dret a moure’s per Las Vegas carregat de 12 rifles semiautomàtics modificats amb el dispositiu bump stock que els permet disparar 90 trets en deu segons.

Des de 1791 han cohabitat dues interpretacions als diferents tribunals suprems dels estats: la que incideix en la milícia, que va ser la predominant durant la segona meitat del segle XX, i la que se centra en el dret de l’individu, que és la que preval des del 2008 al negar el Tribunal Suprem dels EUA, per cinc vots a quatre, el dret de Washington a imposar una prohibició de portar armes a la ciutat. Va vèncer el criteri del jutge conservador Antonin Scalia. Amb l’actual composició del Suprem és impossible una revisió.

Motor econòmic

Aquesta tirada per les armes és un motor econòmic que es manifesta a dins i a fora del país. Els EUA són el principal venedor d’armes del món: 40.000 milions de dòlars el 2015, la meitat del comerç mundial. El 40% de les seves vendes es van concentrar al Pròxim Orient, una zona calenta que el president Donald Trump està disposat a escalfar més amb la retirada dels EUA de l’acord nuclear amb l’Iran. Les zones calentes, com Corea del Nord, són un gran negoci. En diuen oferta i demanda.

Després del que ha passat a Las Vegas, la National Rifle Association (NRA), la patronal dels qui guanyen diners amb les armes de foc, siguin fabricants o minoristes, ha acceptat la regulació dels bump stock, però rebutja tota cautela en el dret de qualsevol desequilibrat a armar-se fins a les dents. Aquest gest és una cortina de fum, només tracta de calmar les crítiques.

Al final del mandat de Barack Obama es van disparar les vendes  d’armes pel temor que el president aprovés alguna mena de limitació. Això no va passar, no tenia prou suports al Congrés.

La NRA practica, com altres 'lobbies', una política de proximitat amb els legisladors, els recolza en les seves campanyes. Les donacions condicionen el vot. Va passar amb la patronal del tabac; també passa amb les petroleres que edulcoren el perill del canvi climàtic.

Tantes armes no garanteixen la seguretat, més aviat al contrari. El 64% dels assassinats als EUA el 2016 estaven relacionats amb les armes de foc, més del doble que al Canadà i quatre vegades més que a Austràlia. Hi ha 88 armes de foc per cada 100 habitants. El segon país del món amb més armes en mans de la població és el Iemen, que pateix una guerra des de fa anys en què Occident no és pas innocent.

90 matances des de 1982

Des de 1982 hi ha hagut als EUA més de 90 matances. Es considera matança quan el nombre de morts supera els quatre, el crim és indiscriminat i no hi ha cap mòbil de robatori o similar. L’edat mitjana dels assassins és de 34 anys. L’autor de la matança de Las Vegas, Stephen Paddock, en tenia 64. Encara es desconeix quins van ser els seus motius.

Notícies relacionades

Matança a Las Vegas: "Hi havia sang per tot arreu"

Plorar de pena

Els EUA té, com nosaltres, un problema amb la transmissió de falsedats disfressades de notícies. Tan bon punt va tenir lloc l’atac de Las Vegas, van circular per Google i Facebook informacions que sostenien que Paddock era membre del Partit Demòcrata i el seu mòbil, polític. Aquesta mena de mentides s’introdueixen amb facilitat en les xarxes socials, on tot flueix igualat. Al darrere d’aquestes falsedats hi ha webs ultraconservadores que han trobat la manera de colar-se per la porta del darrere de Google i Facebook. Saben que molts mitjans considerats seriosos utilitzaran aquestes informacions falses sense comprovar-les i que això els  donarà una pàtina de credibilitat.

Una cosa semblant va passar amb l’ISIS. Va reclamar que el que havia passat a Las Vegas era un atemptat d’un dels seus soldats. Va dir que Paddock s’havia convertit a l’islam. Res indica que això sigui cert, però no deixis que la realitat espatlli un bon titular o un bon tuit.