Anar al contingut
undefined40433321 ic02 ginebra suiza 06 10 2017 activistas de campa a inte171006210649

La responsabilitat del desarmament nuclear

Jordi Armadans

El premi Nobel de la pau atorgat a la ICAN és un factor d'incidència política: recorda a les potències nuclears la seva obligació de desarmar-se

Sens dubte, l’any 2017 serà recordat com una data clau per al desarmament nuclear. 72 anys després de les devastadores bombes d’Hiroshima i Nagasaki, el mes de juliol passat es va adoptar a les Nacions Unides el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. I ara, el premi Nobel de la pau ha sigut atorgat a la ICAN, la campanya mundial impulsora de l’adopció d’aquest Tractat.

La ICAN, nascuda el 2007 i integrada per més de 400 organitzacions de 100 països a tot el món, va impulsar una nova perspectiva en la llarga trajectòria del desarmament nuclear. En lloc de posar el focus en temes d’estratègia i geopolítica, va situar la necessitat d’abolir les armes nuclears en la seva terrible amenaça en termes humanitaris. L’explosió d’una bomba nuclear mitjana suposaria avui una autèntica catàstrofe que superaria totes les capacitats mèdiques i assistencials possibles. Per això, amb el suport d’alguns països compromesos, la ICAN va impulsar un procés diplomàtic que al final ha suposat l’adopció d’un tractat amb l’oposició –o més ben dit, el boicot– de les potències nuclears i els països de l’OTAN.

'El Rellotge de l'Apocalipsi'

s clar que el soroll generat per la presidència nord-americana sobre l’acord nuclear amb l’Iran, així com els assajos de Corea del Nord, han posat en relleu els riscos de les armes nuclears. Però, sent precisos, el risc nuclear no és d’ara. De fet, 'El Rellotge de l’Apocalipsi', creat pel Bulletin of the Atomic Scientists de la Universitat de Chicago, sempre s’ha mogut a escassos minuts de la mitjanit, metàfora de la destrucció de la vida humana. I és que, malgrat que  no s’acostuma a tenir consciència d’això, encara existeixen gairebé 15.000 armes nuclears. Fins i tot més enllà d’un ús conscient d’aquestes armes, no podem descartar un error humà o tècnic que provoqués la seva explosió. La millor manera, doncs, d’evitar el desastre, és prohibir i eliminar les armes nuclears de forma definitiva.

El premi Nobel de la pau del 2017 assenyala l’esforç i la capacitat d’impuls de la societat civil, generant un vincle, a més, amb la pionera campanya contra les mines, que precisament va aconseguir el Nobel fa 20 anys. Al mateix temps, el premi és un factor d’incidència política: recorda les potències nuclears la seva obligació de desarmar-se. Si durant molts anys aquestes potències han viscut tranquil·lament amb un Tractat de No-Proliferació Nuclear que les comminava, però no obligava, a avançar cap al desarmament nuclear, l’aprovació del Tractat i el premi Nobel a la ICAN posen el focus en la deixadesa i irresponsabilitat del club nuclear i els seus aliats. Per cert, entre aquests últims hi ha Espanya, que tot i les demandes de la societat civil, de la comunitat científica i del Parlament, ha optat per no recolzar els esforços internacionals per aconseguir una cosa  molt necessària i responsable: desarmar nuclearment aquest món. 

0 Comentaris
cargando