ANÀLISI

El Pròxim Orient: Les conseqüències del caos

No perquè l'actualitat mundial giri al voltant d'altres temes ha deixat d'existir allà la barbàrie

2
Es llegeix en minuts

A aquest ritme serà difícil seguir identificant per les seves fronteres al Pròxim Orient els ciutadans de cada país. Amb els desplaçaments massius de sirians, iraquians o iemenites que han anat a parar a Jordània, al Líban, a Turquia o l’Iran, les fronteres o han quedat eliminades o només en l’imaginari i els mapes. La realitat ens diu que en aquesta zona del món que viu desplaçaments massius des que els palestins van iniciar el seu èxode, ja pocs són al seu país i no perquè les línies s’hagin fos, sinó perquè han transformat el Pròxim Orient en el mapa del caos.

Síria continua sent l’epicentre de la regió més convulsa del món. Una escala impossible al mapa, el país on ningú voldria viure. No perquè l’actualitat mundial giri al voltant d’altres temes ha deixat d’existir allà la barbàrie. Més aviat al contrari. El nombre de víctimes mortals ha augmentat al setembre, principalment com a conseqüència de les noves escomeses de l’Exèrcit sirià amb el suport de les forces russes. Gairebé 1.000 morts tan sols en un mes, la meitat menors, que no tenen res a veure amb les diferents faccions en guerra. En un conflicte de fronts múltiples, la progressiva caiguda de l’Estat Islàmic està deixant mà lliure als soldats del règim, que lluny d’intentar estabilitzar el país s’entreguen amb més força a la revenja amb els seus enemics.

A Síria la meitat de la població està desplaçada, alguns han aconseguit travessar la frontera, altres han fugit de les seves vivendes però segueixen dins del país, sense poder sortir. Però els que pitjor estan vivint les conseqüències de la crisi són els que viuen sota la guerra, atrapats. Més d’un centenar de menors, nens i nenes, van perdre la vida el mes passat com a conseqüència de les bombes que els impedien fugir. Les xifres de morts augmenten i no per casualitat, l’Exèrcit d’Assad, amb el suport de Putin, treballa sense parar per recuperar el camí del terreny perdut. Sorprèn pensar que tot això va començar precisament com una revolta envers el règim, que ara ni tan sols Occident qüestiona, com si fos el mal menor.

Notícies relacionades

I Síria no està sola, l’Iraq continua en guerra, alliberant l’últim bastió de l’Estat Islàmic, que sembla haver-se transformat definitivament en un altre grup de cèl·lules terroristes, ara que el califat ha quedat reduït a una quimera absurda i perillosa. Lluny d’un acord de pau, el país està esquinçat en diferents identitats col·lectives, entregades a revenges que enfronten àrabs contra kurds al nord i xiïtes contra sunnites al centre del país, les mateixes que van permetre als monstres del gihad aconseguir el poder en moltes de les seves ciutats.

No és que la tensió al Pròxim Orient torni, és que no ha estat mai absent d’aquesta regió del món. El que passa és que el mapa del terror avança encara més a mesura que augmenten el silenci i la indiferència. Sumits en el caos, les conseqüències solen ser devastadores i sempre s’acaben comptant en nombre de morts.