Editorial

La factura de la secessió

La sortida del Banc Sabadell és el primer cas de l'enorme preu a pagar per la inestabilitat política a Catalunya

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp20813026 banco sabadell banc  sant cugat171005192626

zentauroepp20813026 banco sabadell banc sant cugat171005192626 / ALBERT GEA

Després de caure de forma considerable a la borsa durant aquesta setmana, el consell d’administració del Banc Sabadell va prendre ahir la decisió de traslladar la seu social a Alacant, en un moviment que l’entitat financera atribueix al moment d’incertesa política que es viu a Catalunya. La decisió del Banc Sabadell arriba després que una altra empresa, Oryzon, decidís portar el seu domicili social de Cornellà a Madrid. Avui, el consell d’administració de CaixaBank es reunirà per decidir el canvi de seu davant la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència (DUI). També avui el Consell de Ministres estudiarà un decret llei que faria possible la sortida exprés d’empreses de Catalunya sense necessitat que organitzin una junta d’accionistes, una fórmula amb què l’Executiu busca preservar l’estabilitat del sistema financer i demostra l’impacte que té sobre les empreses la crisi d’Estat. La caiguda a la borsa, que pateixen altres entitats bancàries i empreses catalanes, explica aquesta decisió, perquè parlar ara del fet que els bancs temen perdre el paraigua del Banc Central Europeu en una Catalunya independent fora de l’euro és certament molt prematur, fins i tot encara que dilluns el bloc independentista impulsi una declaració unilateral.

A efectes pràctics, la decisió de traslladar la seu (si no va acompanyada de desinversions) té únicament conseqüències fiscals, però suposa la plasmació de l’onerosa factura econòmica de la independència. El missatge que envien els bancs i les empreses pot fer que augmenti el càstig borsari a altres entitats. I crea una sensació de gran intranquil·litat entre la ciutadania.

Són raons imperioses per posar fi a la inestabilitat i tranquil·litzar els mercats i els estalviadors. No només estan en joc la convivència i l’autogovern de Catalunya, sinó també l’economia en un moment en què el país encara no s’ha recuperat de la dura crisi dels últims anys. És d’il·lusos o d’irresponsables pretendre (com encara feia ahir el conseller d’Economia, Oriol Junqueras) que la inestabilitat política no afectarà l’economia. El Banc Sabadell i Oryzon no seran els últims que prefereixin prendre decisions impensables abans que arriscar-se a la inestabilitat i l’arbitrarietat legal. El que és impensable està succeint, i és una pèssima notícia.