Blockchain: la digitalització de la confiança

Satoshi Nakamoto va ser proposat com a candidat al premi Nobel d’economia 2016 pel desenvolupament del sistema 'blockchain' (cadena de blocs) encara que va haver de ser descartat ja que es desconeix si aquest és el nom real d’algú o merament un pseudònim. De fet, està en dubte que una única persona hagi sigut capaç de desenvolupar aquest sistema i s’especula que darrere d’aquest nom es refugiïn un grup de programadors.

Si durant els anys vuitanta algú ens hagués explicat com funcionaria internet i com el seu ús afectaria les nostres vides, difícilment hauríem pogut imaginar la dimensió del canvi. Alguna cosa semblant podria passar amb el sistema 'blockchain'. Sense entrar en detalls tècnics, el 'blockchain' consisteix en un registre criptogràfic d’esdeveniments digitals que està compartit en milers d’ordinadors, anomenats nodes o validadors. És a dir, és un registre confiable molt difícil d’alterar o manipular.

El 'blockchain' pot aplicar-se en un sistema privat o públic, i que pot ser anònim o no. La moneda digital bitcoin és l’exemple més conegut de 'blockchain' pública i anònima. Qualsevol persona pot convertir-se en usuària adquirint bitcoins i, amb una petita inversió, fins i tot convertir-se en validadora, que en aquest context porta el curiós nom de «mineria». Desafortunadament, l’anonimat del bitcoin permet transaccions il·legals com el tràfic d’armes o el blanqueig de capital, cosa que n’ha danyat la imatge i ha desacreditat parcialment l’ideari inicial.

Per un altre costat, els sistemes 'blockchain' privats i no anònims són els que utilitzaran les 'fintechs' i entitats financeres per registrar les transaccions dels seus usuaris. La clara superioritat tecnològica del 'blockchain' ha provocat una decidida aposta per part d’aquest sector, que inclou també organitzacions com el Banc d’Anglaterra o el Nasdaq. Es preveu que durant el pròxim quinquenni la majoria del sector financer passi a operar amb aquesta tecnologia.

Però les aplicacions de 'blockchain' van més enllà del sector financer i de les transaccions monetàries: les empreses industrials podran millorar les seves cadenes de subministraments i producció, les entitats sense ànim de lucre tindran la possibilitat d’oferir transparència completa sobre el destí de les donacions, i els consumidors podran saber amb certesa la procedència dels productes. L’obtenció de dades fefaents sobre empreses pot ser la fi dels informes de gestió manipulats favorablement.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En el sector públic també hi ha potencial per aplicar 'blockchain'. Països amb registres de la propietat clarament deficients, com Hondures i Grècia, ja estan treballant en nous sistemes basats en aquesta tecnologia. Res impedeix que això s’estengui a registres civils o mercantils i que algunes figures, com els notaris, vegin minvar la seva activitat.

Però la iniciativa més sorprenent en relació amb el 'blockchain' és la creació de Bitnation; una nació virtual que dota les persones d’un document identificatiu i en què es poden realitzar gestions com contraure matrimoni. Escollir la nació a la qual es pertany, independentment del lloc geogràfic de naixement o de residència, sona a pel·lícula de ciència-ficció.