Consolidació de l'extrema dreta a la UE

L’èxit de l’ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) en les eleccions legislatives del 24 de setembre reflecteix l’augment de l’extrema dreta a la Unió Europea (UE) i desfà el miratge en què van caure els dirigents europeus al creure en el seu retrocés perquè no havien vençut a Àustria, Holanda i França. Aquesta autocomplaença va obviar que l’ultra Partit de la Llibertat (FPÖ) va obtenir el 46,2% dels vots en les eleccions presidencials austríaques el desembre del 2016 i que l’extremista Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders es va convertir en la segona força del Parlament holandès el març del 2017 amb el 13,1% dels vots, malgrat ser un partit sense organització ni afiliats.

A França, la victòria del liberal Emmanuel Macron en les presidencials al maig va fer oblidar que la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, va obtenir el 33,9% dels vots a la segona volta, malgrat el seu desastrós debat televisiu i al rècord d’abstenció (25,4%) i de vots nuls o en blanc (11,5%). A més de la deriva autoritària d’Hongria i Polònia, els governs de Dinamarca i Eslovàquia depenen de partits ultres.

L’èxit d’Alternativa per a Alemanya, amb 94 escons i el 12,6% dels vots, és significatiu. Primer, perquè implica l’entrada al Parlament d’un partit ultra en un país que es creia exorcitzat pel seu passat nazi. Segon, perquè es converteix en la tercera força del Bundestag, darrere de democristians i socialdemòcrates, tot i que es va crear fa quatre anys. Tercer, perquè ha mobilitzat 1,4 milions de persones que es van abstenir el 2013. Quart, perquè ha arrabassat un milió de vots als democristians de la cancellera Angela Merkel (CDU-CSU). I cinquè, perquè també ha pres 500.000 vots als socialdemòcrates (SPD) i 430.000 vots a L’Esquerra (Die Linke).

AfD és la segona força a Alemanya oriental (21,5% dels vots), on la població considera que s’han incomplert les promeses de la reunificació. Al land de Saxònia va ser el primer partit amb el 27% dels vots, desbancant els democristians. El vot a favor d’AfD és més elevat com més baixos són els ingressos, encara que compta amb el suport de professionals i universitaris.

El factor més determinant de l’èxit d’AfD ha sigut el seu rebuig frontal a la política de portes obertes de Merkel a més d’un milió de refugiats del Pròxim Orient, que han sigut distribuïts per tot el país. El 89% dels votants d’AfD critiquen que Merkel no va tenir en compte «les preocupacions dels ciutadans». Els votants de l’AfD als länder de l’Est expliquen que temen el desenvolupament de comunitats islamistes i «societats paral·leles» alienes als valors europeus, com passa a les ciutats de l’oest. Una altra queixa habitual és que, amb la política d’austeritat, els diners destinats a refugiats els priva de fons per millorar l’educació i les infraestructures.

També van impulsar AfD factors econòmics (treballadors víctimes de tancaments i creixent desigualtat social i regional) i polítics (rebuig a una elit política desconnectada del ciutadà). El 60% afirma que va escollir AfD per votar «contra tots els altres partits», destaca l’expert en extremistes Cas Mudde.

L’èxit d’AfD introduirà el debat sobre la identitat nacional en l’agenda política alemanya, assenyala Jean-Yves Camus, autor de Les droites extrèmes en Europe. Això també implicarà reobrir el debat sobre la integració dels immigrants i el fracàs del multiculturalisme i un enduriment de les polítiques d’asil i immigració. Els democristians bavaresos (CSU), que han perdut 10 punts en els comicis i afronten les eleccions regionals el 2018, exigeixen a Merkel un gir a la dreta i fixar un sostre anual de refugiats. Els liberals de l’FDP, soci indispensable per a Merkel en la nova coalició governamental, també defensen una política d’asil molt restrictiva.

Problemes amb la solidaritat

Notícies relacionades

Macron vol una Europa més sobirana, més unida i més democràtica

L'ascens de la ultradreta alemanya indica que l'auge del populisme xenòfob no és un fenomen passatger a Europa

A nivell europeu, el caràcter euroescèptic d’AfD, unit als seus plantejaments neoliberals i al rigor pressupostari que comparteixen amb els liberals de l’FDP, dificultarà qualsevol avanç en la reforma de la UE que impliqui més solidaritat alemanya amb els seus socis, una relaxació de la política econòmica o noves cessions de sobirania.

L’èxit d’AfD donarà un nou impuls als partits d’extrema dreta de la resta d’Europa. El pròxim test és el 15 d’octubre amb les eleccions legislatives austríaques, on els ultres de l’FPÖ podrien tornar al Govern en coalició amb els democristians.