Laporta i Font fracassen a l'ombra de Benedito

N’hi ha de llestos i llestíssims. A Agustí Benedito, que li encanta ser al candeler i fins i tot és capaç de pagar el que li deu al Barça (9.862,53 euros) la nit abans de convocar la primera de les moltes conferències de premsa (set: 8, 15, 29 de juny; 11 i 25 de juliol; 14 i 21 de setembre) que ha organitzat amb motiu de la posada en marxa (ja fallida) del vot de censura a Josep María Bartomeu, no li importa sortir a la recerca d’un altre fracàs, ja que tot ho fa pel Barça.

No obstant, Joan Laporta i Víctor Font, que sí que volen ser presidents (és més, estan convençuts que ho seran i, repassada la llista de presidents, podrien ser-ho), es van limitar a publicar un tuit i donar-li el seu recolzament (no tot el seu recolzament) a Benedito. Font, des de Dubai, va escriure que "aquest club mereix dir sí al futur amb un treball ben fet, que ens permeti tornar a somiar", i es va rentar les mans, esperant que Benedito corregués amb les despeses (se suposa, ¿no?) i tanqui demà el seu llarg cercle de conferències al Col.legi de Periodistes dient que es rendeix, que no hi haurà vot de censura.

Por al cos

I així acabarà una altra de les operacions d’assetjament i demolició a una directiva més. El que estaria bé, tot i que fos fora de termini, és que Benedito entregués al club les firmes que ha recollit perquè les validés i així saber quants desencisats hi ha, dada que li encantaria conèixer a Bartomeu. Però com molts ens temem que això de les 10.745 firmes no sigui veritat i Benedito en tingui moltes menys, el millor és que demà tanquem el tema, el promotor agraeixi l’ajuda rebuda (no en diners, però sí en tuits) i tant Laporta com Font es mullin el darrere si volen pescar.

És veritat que Bartomeu es va espantar una miqueta quan es va posar en marxa el vot de censura. És veritat que les aigües baixaven turbulentes. És veritat que la reprimenda rebuda del Reial Madrid clamava al cel i la traïció de Neymar, per més inexplicable i inapel·lable que fos, va doldre. Però quan l’equip d’Ernesto Valverde, amb Leo Messi al capdavant, es va posar a guanyar (cert, rivals assequibles, de moment), la foto de la firma del presi amb la Puça va deixar de ser important (ja ningú en parla) i l’assumpte va anar a menys.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Beneditomirarà vendre la retirada com un favor a futurs opositors ja que, sense recompte de paperetes, hi podrà haver nova moció de censura en setmanes o mesos. La llei blaugrana no diu això. La llei culer permet comptar les paperetes, saber quants recolzaments ha aconseguit Benedito i, com són insuficients i no hi hauria votació, podria fomentar-se un altre vot quan volgués el soci. Només si es vota i resisteix Barto és quan s’activa la prohibició dels 12 mesos. Per comptar, validar i no arribar, no s’activa. Però Benedito preferirà (amb raó) que ens quedem amb el dubte de quantes firmes de veritat va aconseguir. Si deixés que les validés el club ho sabríem. Llàstima.