Instal·lats en el xoc, ¿anem cap al terratrèmol?

Ja estem veient que el temut xoc de trens al convertir-se –després de les lleis rupturistes del Parlament– en un enfrontament de dues legalitats comença a tenir conseqüències molt perilloses. En un país no poden coexistir dues legalitats. Forçosament una s’ha d’imposar i aixafar l’altra. I quan això passa, la que té més fonament jurídic i la més forta és la que guanya la batalla. El problema és que si s’imposa de manera desmesurada i/o no sap explicar-se, corre el risc de perdre –almenys davant una part significativa de la societat– la raó moral. I llavors…

La setmana passada vam veure com les institucions i les llibertats comencen a degradar-se. Imposar la legalitat pot exigir intervenir les finances de la Generalitat i limitar parcialment l’autonomia de la policia catalana. No es pot ignorar que el Govern català s’ha rebel·lat contra l’ordre constitucional. És així, encara que molts independentistes no ho sàpiguen o no ho entenguin. Però portar les mesures coercitives a imputar 712 alcaldes –com ha fet el fiscal general– o a detenir alts càrrecs de la Generalitat altera encara més la normalitat democràtica i afecta les llibertats.

Degradació i indignació

Hi ha un greu risc de degradació, i la reacció indignada del carrer –tingui raó o no en tingui– ho demostra de manera palpable. Del xoc de trens s’ha passat al de legalitats i tot pot acabar en un terratrèmol que posi de cap per avall les institucions.

Avui dia, amb la Sindicatura electoral il·legalitzada, multada i dissolta pel mateix Carles Puigdemont, és evident que no es pot celebrar cap referèndum presentable. Ho ha explicat clarament Xavier Arbós, i la mateixa Mònica Oltra diu a Puigdemont que l’ha de suspendre. Tot i això, diumenge passat –en l’entrevista sense concessions de Jordi Évole– el president va insistir que hi haurà referèndum. Si vol una gran manifestació amb paperetes, i potser urnes, no serà res de més greu del que ja està passant, però si proclama resultats

–sense cap control i a favor de la independència– haurem arribat al terratrèmol.

Notícies relacionades

El TC multa amb 12.000 euros diaris Jové i la sindicatura electoral per desobeir-lo

El fiscal general ordena imputar els alcaldes que col·laborin amb el referèndum unilateral

L’única sortida seria que Puigdemont convoqués eleccions. Si s’inclina per una DUI, al Govern de Rajoy no li quedarà cap altra alternativa que suspendre provisionalment l’autonomia i –si és assenyat i no desitja la catàstrofe– convocar immediatament eleccions.

Viurem una setmana d’infart, un 1 d’octubre amb tots els riscos imaginables per a la convivència i la democràcia. I arribarem al 2 d’octubre al caire de la catàstrofe. L’única sortida –que no solució– serà votar. Com hem fet no sempre, però sí 12 vegades des del 1980. I després, respectar tant els resultats com l’Estatut. En cas contrari, passarem del terratrèmol al caos. L’ona expansiva del caos pot arribar a tot Espanya. L’entorn és avui molt millor, però allò de Companys va contribuir a la degradació de la República, que va acabar com va acabar. Impensable avui, sí, però també ho era que la cafrada del PP contra l’Estatut portés a la insurrecció del Govern català. H