Anar al contingut

AL CONTRAATAC

Expulsats de la pròpia vida

Najat El Hachmi

Llogar un pis és començar una vida, projectar un futur, un futur de tres anys, només tres i després ja veurem

Aquesta parella jove amb un fill petit fa exactament tres anys que es va instal·lar al pis on viuen. El van triar perquè queda a prop de l’escola on volien portar el nen. El pis no és molt gran, però per a una família de tres ja estava bé i amb bona distribució. Menys feina per netejar-lo. El que els en van demanar estava lleugerament per sobre de la mitjana de la zona, però els va agradar la ubicació, la terrassa assolellada on ja s’imaginaven passant les tardes de primavera. 

El bloc de pisos no és gaire gran i el porter, que tot ho sap, s’ocupa dels problemes del llogaters com si fossin seus i en aquests tres anys els ha donat una agradable sensació de familiaritat. Tant ell com els veïns amb qui han coincidit més sovint a l’escala, a l’ascensor o a l’entrada, els han anat creant un lleu sentiment de pertinença a aquest racó tan concret de la immensa geografia barcelonina.. 

¿Quant triguen els cossos a acostumar-se a les dimensions d'una vivenda acabada d'estrenar?

Primera mudança

Quan van aterrar al pis patien per si el petit s’hi adaptava prou bé. Era la seva primera mudança, amb poc més d’un any de vida. ¿Quant triguen els cossos a avesar-se a les noves dimensions d’una vivenda acabada d’estrenar? Al principi, ho recorden bé, ensopegaven de manera maldestra amb el cantell dels mobles de la cuina, s’equivocaven obrint les portes. Fins que els seus cossos, com si fossin d’argila, es van anar emmotllant als límits d’aquells pocs metres aliens que acabarien anomenant llar. Els seus costums, moviments quotidians, vicis i tràfecs diaris i la infinitat de gestos repetits que defineixen la identitat dels organismes que es mouen, es van acabar fusionant amb el pis. I llavors semblava que haguessin viscut aquí de sempre. Apamem l’espai, posem objectes que defineixen la memòria, el gust i així el buit entre les parets esdevé significatiu.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i en la web

Temps per prendre mesures

També es triga un temps a fer-nos nostres els carrers adjacents al nou domicili, descobrir els parcs que més agraden al nen, les botigues on comprar cada cosa, el bar on prendre una canya. Fa falta temps per agafar la mida al tros de ciutat que habitem.

Llogar un pisés començar una vida, projectar un futur, imaginar els anys que vindran. El que no ens havien dit era que aquest futur era de tres anys, només tres i després ja veurem. ¿Qui pot planificar res així? La parella de qui parlo n’estava convençuda, que aquest seria el seu lloc durant molt de temps i ja ni hi pensaven, que havien passat tres anys i havien de renovar el contracte.

Els van comunicar el nou lloguer i de sobte van saber el que és sentir-se expulsats de la pròpia vida. Però si aquest és el nostre lloc, es deien i encara ara rumien com és que l’administrador, tan amable al principi, els ha deixat caure com si res una pujada del 30%. És la llei, ni més ni menys.   

0 Comentaris
cargando