Amarga victòria de Merkel

Els alemanys han votat per l’estabilitat personificada en la líder cristianodemòcrata i li han donat un quart mandat. Malgrat que la seva victòria estava anunciada, el resultat és una sotragada de molta consideració. La CDU, el partit de Merkel, hauria obtingut el seu pitjor resultat des del llunyaníssim 1949. El socialdemòcrata SPD que ha governat en coalició amb els cristianodemòcrates aconseguiria el pitjor percentatge de la seva història. Junts, passarien de tenir el 67% dels vots al 53%, cosa que és un càstig molt dur als dos grans partits. El gran beneficiari d’aquesta desafecció a les formacions clàssiques és la ultradretana AfD, que entrarà al Bundestag com a tercera força. No és la primera vegada que l’extrema dreta entra al Parlament després de la segona guerra mundial, però sí que serà la primera vegada que una formació amb un ideari radical ho faci amb tanta força. Haurà contribuït a aquest auge sens dubte el que es considerava una victòria cantada de Merkel que va facilitar l’abstenció de votants segurs, però el resultat es mereix una anàlisi més profunda.

    

El malestar que s’ha manifestat en altres eleccions en països europeus també existeix a Alemanya. La seva economia és pròspera com en cap altra a la UE, però la realitat és que la riquesa resultant està cada dia més mal distribuïda. Si a això s’hi suma la demagògia sobre els refugiats, el resultat és l’augment del xenòfob AfD.

    

L’SPD se suma als partits socialistes europeus en el seu enfonsament, que sembla irreversible. La gran coalició d’aquesta formació amb la CDU ha sigut per als socialdemòcrates l’abraçada de l’os. Les mesures socials adoptades pel Govern ara sortint responien en bona part a postulats de l’SPD, però, com passa en les coalicions, el partit més gran és el que treu avantatge.

    

A Merkel se li obren dues possibilitats per formar una coalició, repetir la fins ara existent, encara que els socialdemòcrates ja hi han expressat la seva negativa, o bé formar-la amb els liberals, que han tornat al Parlament, i amb els Verds. La primera opció tindria un efecte desastrós per al sistema democràtic, ja que l’AfD seria el principal partit d’oposició. La segona opció és problemàtica per les diferències en qüestions clau entre els dos socis petits entre ells, i entre ells i la CDU. Venen llargues i complicades negociacions.