Els detinguts surten en llibertat

La fase inicial de l’operació per investigar l’organització del referèndum suspès va acabar aquest divendres al migdia. Finalment, els 14 arrestats van quedar en llibertat amb càrrecs. Concretament se’ls investiga per malversació de fons públics, desobediència i prevaricació. La fiscalia va descartar atribuir-los un delicte de secessió com pretenia la Guàrdia Civil i també va evitar la petició de presó provisional. La proporcionalitat de les mesures finalment declarades no evita qüestionar alguns procediments, com portar a declarar els investigats emmanillats quan no se’ls coneix ni atribueix cap antecedent de conducta violenta. La sortida del calabós dels investigats ha desactivat igualment les concentracions que es volien permanents de l’ANC i d’Òmnium a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la Ciutat de la Justícia. Un episodi més de les paradoxes que es produeixen al barrejar la justícia amb la política.

És obvi que les coses no s’acabaran aquí. Però aquest nou episodi inèdit en la crisi catalana exigeix una mínima reflexió. La majoria parlamentària que sustenta Carles Puigdemont hauria de moderar les seves gesticulacions. Parlar de repressió per explicar la resposta de l’Estat de dret al que ells mateixos han anomenat desobediència resulta si més no paradoxal. No es pot oblidar que alguns dels passos que s’han fet i la manera com s’han fet han sigut directament exigits per la CUP perquè impliquessin la ruptura de l’ordre constitucional. Cometre un delicte sabent-ho pot ser una estratègia política però ningú pot esperar que no el persegueixin per això. Una altra cosa és que des de l’Estat sigui exigible també una reflexió sobre les formes. La pressió social no pot alterar la feina de jutges, fiscals i policies però tan important com complir amb la seva missió és fer-ho de manera que no es posi en joc el suport dels ciutadans. 

Però mentre es tanca un front, se n’obre un altre. Ahir la fiscalia va obrir a l’Audiència Nacional el de la persecució d’un possible delicte de sedició, no en la manifestació dels ciutadans però sí en l’organització de la protestes. Després de deixar inoperatiu el Govern tot apunta que ara l’objectiu és fer el mateix amb l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.