Editorial

Si és, no serà com sempre

La qüestió és fins quan Puigdemont i el Govern català podran seguir dient que es votarà l'1 d'octubre

1
Es llegeix en minuts
abertran40197020 catalan regional president carles puigdemont  c  gives a spe170920125011

abertran40197020 catalan regional president carles puigdemont c gives a spe170920125011 / JOSEP LAGO

El mantra del Govern de Carles Puigdemont i de la coalició sobiranista segons el qual en el referèndum de l’1 d’octubre suspès pel Tribunal Constitucional es podria votar «com sempre» llangueix a marxes forçades. Les operacions policials dels últims dies han requisat les paperetes, la publicitat institucional i les citacions als membres de les taules. La intervenció de la caixa de la Generalitat impedeix noves contractacions. La macrooperació policial de dimecres va desarborar la cúpula de la Generalitat amb capacitat operativa per restituir les peces caigudes i encarregar les que quedaven per organitzar. Aquests són els fets, sobre els quals els discursos polítics intenten treure avantatge deixant en un segon pla els interessos dels ciutadans. El mateix dimecres, el president Rajoy donava per avortat el referèndum suspès i reptava els mandataris del Govern català a abandonar aquesta «quimera». Ahir, el dia va començar amb el vicepresident Junqueras admetent que les actuacions policials i judicials «alteren» la celebració de l’1-O. Però a la nit, el president Puigdemont va llançar a través de les xarxes socials un missatge en què reiterava que serà possible organitzar la votació perquè disposen de plans de contingència hores després de publicar al seu compte personal de Twitter l’enllaç per consultar els llocs de votació. No tots seran els de sempre, ni la manera de comunicar-ho. 

Tot indica que l’objectiu polític de Puigdemont és ara arribar a l’1-O com sigui sabent que el que s’arribarà a fer l’1-O no tindrà les garanties de sempre però tampoc les establertes a la llei suspesa pel Tribunal Constitucional. Sembla que es busqui que les actuacions judicials segueixin endavant, però Puigdemont i els seus consellers no podran aguantar l’artifici durant gaire més temps. I arribats a aquest punt, les alternatives són poques. Una seria assumir el discurs d’Ada Colau i els comuns i convertir-lo en una jornada de mobilització reunint els seus seguidors a les portes dels col·legis. La segona seria subrogar un simulacre de votació a les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium). I la tercera, i més estranya encara, seria intentar una declaració unilateral d’independència (DUI) com a maniobra desesperada que només podria acabar amb responsabilitats penals. Puigdemont i Junqueras haurien de començar a pensar en el 2-O.