Policies al vaixell de l'amor

Aaquestes altures, i a l’espera de nous nyaps, un dels errors més greus que ha comès el Govern espanyol en el conflicte actual és l’arribada dels tres vaixells, o ferris, o creuers, a la costa catalana –dos a Barcelona i un a Tarragona–. Les tres naus han d’allotjar els números de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que s’instal·laran a Catalunya fins al 2 d’octubre, en teoria, amb la missió de reforçar la presència de l’ordre.

El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ho ven com un «desplegament proporcionat, raonable i discret», però és evident que no ha calculat l’escala de la decisió. De lluny tots els vaixells semblen petits, i la realitat és que la presència de les tres naus a l’horitzó barceloní suposa un canvi notable en el relat que arribarà a tothom durant els pròxims dies.

Imatge apocalíptica

En primer lloc, situa policies nacionals i guàrdies civils fora de la ciutat, a distància, sense dormir en terreny de conflicte. Veurem imatges de les furgonetes que surten al matí i tornen a la nit, entrant a les entranyes dels vaixells, com si el país fos un lloc d’empestats, o de zombis amb els quals val més no barrejar-se més del que sigui necessari. A més a més, aquesta imatge apocalíptica es confondrà a la retina dels ciutadans amb el record d’altres vaixells a l’horitzó immediat, ja siguin les hordes de turistes de creuer que ocupen la ciutat a l’estiu, sense pernoctar-hi, o la més terrible dels bombardejos des del mar sobre Barcelona que van tenir lloc el febrer del 1937. En qualsevol cas, no serà una imatge tranquil·litzadora per a la majoria de ciutadans.

El primer avís d’aquesta sensació d’amenaça l’han donat els estibadors del port de Barcelona, que van decidir en assemblea extraordinària –votant, doncs– que no treballaran per als dos «vaixells d’Estat». Es tracta d’una decisió d’un col·lectiu molt divers, transversal, que recull el malestar de la gran majoria de ciutadans. Al llarg dels pròxims dies veurem més accions pacífiques d’aquest tipus, i aquells agents de l’ordre en ple creuer, convertits de sobte en turistes de la llei espanyola, potser arribaran a sentir-se embarrancats en terra de ningú.

Melville i Mercury

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els dos vaixells ancorats a Barcelona es diuen Moby Dada i Rhapsody, fet que confirma una vegada més el mal gust de les companyies de creuers a l’hora de batejar les seves grans naus. Un sospita que els dos noms són, respectivament, l’obra d’un admirador dislèxic de Herman Melville i un seguidor bohemi de Freddie Mercury. Si la intenció és que passin desapercebuts i desconnectar d’una ciutat en peu de manifestació, pot ser que ho aconsegueixin.

Un altre assumpte és que els agents se sentin a gust en aquest entorn festiu i vacacional. Corre un vídeo a les xarxes en el qual un policia nacional inspecciona el camarot que li ha tocat –ell en diu «zulo»– i no sembla gaire content. Després de passar la nit dormint en aquelles lliteres, els números aniran a la feina amb els nervis a flor de pell. Ja que hi som posats, els haurien pogut allotjar al castell de Montjuïc.