Els altres

Que facin campanya pel 'no', diuen alguns. Que es manifestin, diuen altres. ¿Quina és la seva pancarta? ¿I el seu lema? I els del 'no' o 'no ho sé' o 'depèn' o 'així no' es miren entre ells i saben que tenen molt poc en comú. Des d’independentistes que no subscriuen un referèndum sense garanties a molts altres que són un ventall més que un bàndol. Josep Pla va escriure que «el que més s’assembla a un home d’esquerres en aquest país és un home de dretes». Malgrat que molts afegeixen a la frase el determinant espanyol, l’escriptor no va entrar en detalls. Veient els partits que lideren units el procés, des dels anticapitalistes de la CUP fins als conservadors de PDECat de tèrbol passat, podríem concloure que no hi ha res que s’assembli més a un processista d’esquerres que un processista de dretes…

És evident que Anna Gabriel i Germà Gordó tenen poc en comú, però anteposar l’eix nacional al social fa que a la furgoneta pugin estranys companys de viatges. Per això, fora de la lògica del procés, tot es veu més clar. I l’esquerra i la dreta segueixen sent l’esquerra i la dreta, sense amalgames insòlites. I els que defensen la unitat dels treballadors enfront dels abusos i les corrupteles dels poderosos són uns i no la unió de tots dos. I els que aplaudeixen la llei com a defensa del feble no tenen res a veure amb els que abusen del corró legal. Per tot plegat, a l’altre costat del 'sí' hi ha un món i no un bàndol.