Anar al contingut

L'espai públic a Barcelona

fcasals40186673 opinion ilustracion de leonard beard170919175842

Una superilla amb clarobscurs

Olga Guday

L'actuació al Poblenou respon a un bon ideari però s'ha executat malament i sense planificació

Ara es compleix un any de la superilla del Poblenou, ​​un bon moment perquè tots fem balanç del que s’ha fet i dels camins que volem que segueixi Barcelona. ¿Aquesta superilla és un model que es pot replicar a la resta de la ciutat? ¿O potser s’han de fer moltes modificacions perquè acabi d’encaixar i sigui acceptada pels barcelonins?

Aquesta actuació en nou illes  del Poblenou és una aposta de l’Ajuntament de Barcelona per tornar la ciutat als seus habitants després de dècades en què només es pensava en els vehicles i les seves necessitats d’espai. L’acció es va centrar a reduir els carrils de circulació dins de la superilla, passant de quatre a un. Tot l’espai que es va guanyar de calçada va passar als veïns per a usos diversos, com ara zones verdes, àrees de joc o esportives, entre d’altres. 

No es pot resoldre un barri amb quatre línies de pintura al terra i tres arbres

Barcelona sempre té molts reptes per resoldre, però ha de tenir un ideari clar de cap on vol anar. Tothom sap que això existeix amb l’actual govern municipal: vol reconvertir la nostra ciutat imperfecta en una ciutat més saludable. Per a això s’ataquen diversos desafiaments de forma frontal, sobretot eliminant dràsticament les zones de pas i aparcament dels vehicles, per reduir la contaminació ambiental i acústica i crear molta més seguretat per als veïns. Vianants, bicicletes i transport públic agafen el relleu i s’apoderen del barri que havien perdut, que així ofereix novament la possibilitat d’un paisatge més divers, verd i acollidor als veïns i que permet la trobada, el passeig i una vida de qualitat.

Com a arquitecta, i amb el bagatge de molts anys de professió, valoro positivament l’ideari i la proposta, però soc molt crítica amb el format de la reforma, perquè en el nostre ofici sempre hi ha una última prova que ha de passar factura: la realitat construïda. Les actuacions a les zones d’implementació s’haurien d’haver planificat prèviament amb estudis de simulació d’impacte per temàtiques estratègiques. Abans d’actuar s’ha de pensar, i tenir un estudi profund de totes les afectacions de les accions que es volen emprendre és clau per no malgastar ni temps ni diners de ningú. Per tant, és exigible aquest treball previ abans de fer res.

Construir una estructura urbana

Els barcelonins que hem volgut accedir a la superilla hem rebut poca informació de les noves direccionalitats dels carrers i ens hem perdut. Hem observat que hi ha grans dificultats per trobar espais de càrrega i descàrrega suficients, necessaris no solament per a mercaderies, perquè els nadons i les persones grans tenen les seves pròpies necessitats. També era necessari que l’execució de la reforma tingués la qualitat que exigeix una ciutat densa i molt establerta com Barcelona.

És evident que s’ha generat un canvi en la mobilitat i que s’ha procedit de manera tàctica, però era necessari que es procedís volent construir una estructura urbana, és a dir, de fer carrer i ciutat amb tots els nivells d’acabat exigibles i en condicions admissibles de qualitat. No es pot resoldre, encara que sigui temporalment, un barri amb quatre línies de pintura a terra i tres arbres. No és acceptable i no és creïble als ulls del veïnat, malgrat tota la pedagogia del món.

Fer actuacions esquemàtiques, que és el que s’ha fet, és un contrasentit. Els esquemes són ratlles que han de quedar-se sempre sobre el paper. El vianant ha patit un engany, i és que recuperar un àmbit per als veïns però deixar el terra de quitrà confon. La nostra evolució com a comunitat ha après codis que ajuden a la seguretat física, i un exemple banal com aquest demostra que no s’han tingut en compte.

I el xamfrà és l’altre gran damnificat. No s’ha procedit a revalorar-lo, quan de fet és un espai immens que ha de ser pensat de veritat per ser viscut no únicament a manera de gir de la cantonada com fins ara. S’ha d’enriquir, però amb valentia, cosa que ha sigut oblidada durant massa anys.    

El govern de la ciutat està obligat a actuar amb criteris que s’acostin a l’excel·lència i ha d’estudiar en detall les propostes, dedicar un pressupost adequat per executar-les i deixar als tècnics especialitzats que les desenvolupin amb molt de detall. No es pot improvisar.

De cara al futur, voldria veure més superilles i un govern municipal més exigent, i que algun dia no solament puguem disfrutar d’aquests barris més humans sinó sentir-nos-en orgullosos i orgulloses. 

0 Comentaris
cargando