La mare de Merlí es declara apàtrida
Ha començat la tercera, i crec que última, temporada de Merlí, segons el meu parer la millor sèrie de TV-3 dels últims anys, amb permís de Nit i dia, també excepcional. Merlí (Francesc Orella) imparteix la seva primera classe explicant als alumnes el pensament del filòsof alemany Walter Benjamin, aquell extraordinari pensador que fugint del nazisme de Hitler, del comunisme de Stalin i del feixisme de Franco va recalar a l'Hotel de Francia de Portbou com a breu lloc de trànsit. Però allà va morir, una mort sobre la qual encara hi ha discrepàncies: uns diuen que es va suïcidar amb morfina, i altres que va ser assassinat. Merlí no els parla als estudiants de la mort de Walter Benjamín; els parla de les idees que, mentre va estar viu, va defensar. Els explica, amb passió: «Deia que la història l'escriuen sempre els vencedors. Deia que els fets ja no són el més important, sinó la manera d'interpretar-los»; o sigui, la manera de tergiversar-los. I afegeix: «Benjamin deia que la història l'haurien d'escriure els vençuts, els derrotats que han vist com la seva veritat ha sigut arraconada i silenciada». I llança als seus alumnes la pregunta: «¿Això us sona d'alguna cosa?». Un alumne agafa llavors la paraula i contesta: «La guerra civil, els del bàndol aniquilat». Home, està molt ben contestat. Però hauria sigut fantàstic que algú hagués donat també una pinzellada d'actualitat, afegint-hi: «¡I Coscubiela al Parlament!, quan va ser aplaudit amb fervor per tota l'oposició i, no obstant, va ser arrasat pel corró de l'altre costat». ¡Ah! Excusin-me que somiï en veu alta. Ja sabem que a TV-3 aquestes coses no passen. De totes maneres, s'ha produït en aquest capítol un moment genial, que celebro que hagi sigut permès. És quan la Carmina (la gran Anna Maria Barbany) li diu a Merlí, el seu fill, després d'haver mantingut una conversa amb una amiga de Madrid: «Quan escolto algun madrileny que em parla així, em faig passar per independentista, per fotre'l». Iseguidament exclama amb un punt de profund sentit tràgic: «Soc massa catalana per viure a Madrid, i massa espanyola per viure a Catalunya. ¡Soc apàtrida!».
¡Ahhh! Aquest cop de Carmina Calduch, mare de Merlí, declarant-se apàtrida, és la millor síntesi del que a alguns, no sé si a pocs, o a molts, ens està passant.
